el tros

Al tantu, estàs a punt de llegir un apunt llaaarg, com un desembre sense turrons. Sigues fort/-a i valent/-a. Jo tampoc hi estic acostumat.

Faré un breu recordatori dels anteriors “Quo vadis”. Ara farà mica més d’un any hi havia eleccions al Parlament (01.11.2006) i en pocs díes, poques hores es formava el segon tripartit o govern d’entesa. El díes següents a la confirmació del pacte molts mitjans de comunicació anaven plens d’articles d’opinió, molts, i servidor estava entre emprenyat i bloquejat pels fets, companys republicans ho saben molt bé. La sèrie “quo vadis” es va iniciar penjant uns articles en els que m’hi podia sentir reflectit en molts vessants. Són aquests:

• Quo vadis (I). Ferran Sáez.
• Quo vadis (II). Albert Om.
• Quo vadis (III). Iñaki Anasagasti.

Insisteixo en el fet que, aquestes reflexions van estar fetes després de les eleccions de l’1 de Novembre. Enguany hi ha per davant les eleccions Generals del 9 de març de 2008 i avui llegeixo en El Punt un article de Joan Ridao, cap de llista al Congrés dels Diputats, titulat “No vull ser ministre d’Espanya“. El trobeu a l’enllaç anterior i també estarà penjat uns díes a la pàgina titulada “un article” del meu bloc. No essent gaire partidari dels apunts estesos, m’agradaria anar incloent paràgrafs extrets literalment del document i comentar-los tot seguit. Seguint l’ordre que porten en el mateix escrit, tot i que ja veurem que es podrien alternar. Així doncs:

“… Si cap de les dues forces espanyoles que es reparteixen el pastís electoral no obté majoria absoluta al Congrés, hi haurà partit, i el jugarem. Si depèn d’Esquerra, el PP no tornarà a governar i no negociarem cap acord de govern …”

ERC jugarà un partit, contra un contricant, que vol que sigui el seu aliat (abans de conèixer els resultats electorals). Aquest aliat ja sap que ERC hi té tan d’interès, que és l’únic dels dos amb que es sentarà a negociar.

Un partit independentista ha de negociar amb el PP?. Ha de negociar amb el PSOE?. Ha de mostrar les cartes a dos mesos de les eleccions?. La mobilització de l’electorat d’ERC ja està valorada amb aquest posicionament inicial?.

“… L’objectiu electoral d’Esquerra en aquests comicis és consolidar el grup parlamentari propi que vam aconseguir fa quatre anys per primera vegada. Però essent molt conscients, avui més que mai, que davant l’escassa o nul·la voluntat que ha demostrat el president Zapatero en qüestions com ara la indefinició del nou model aeroportuari o l’ocultació permanent de les balances fiscals, per citar-ne dos exemples, caldrà exercir un paper contundent des de l’oposició…”

Objectiu principal (electoral) orientat a mantenir o augmentar (?!?) el nombre de diputats per exercir major pressió a les negociacions. Ep! estarem a l’oposició, no seré ministre… tranquils, però pactarem amb el PSOE SEMPRE. No fós el cas que vingués el LloPP.

“… Però partim de dues premisses bàsiques: la primera és que si d’Esquerra depèn, el PP no tornarà a governar mai a Espanya. I la segona és que l’actuació d’Esquerra serà exclusivament parlamentària i sempre condicionada a una visualització en l’avenç cap a la desaznarització de l’Estat. No negociarem cap acord de govern, perquè no en volem formar part. Aquell no és el nostre govern, i la falta de voluntat evidenciada pel govern de Zapatero per avançar cap a un reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat ho fa inviable …”

Aquí queda clar que ERC i PP i més concretament Aznar, es retroalimenten. És dolent per Catalunya que el PP governi Espanya?. I que governi Zapatero, és menys dolent?. Fan falta 4 anys més de ZP per desaznaritzar l’Estat?. ZP no ens farà avançar cap a un estat plurinacional (Ridao dixit) però li donaré suport (des de l’oposició) tota la legislatura. No es negociarà cap acord de govern, però les paraules traspuen que la investidura està feta. Hi ha acord de govern més important a tota la legislatura?. Hem quedat que el PP no tornarà a governar? Sí.

“… És obvi que no tots els grups catalans a les Corts pensen així, i que alguns serien capaços –ho justificarien amb vagues promeses o prebendes partidistes– de certificar un suport incondicional a canvi d’un cobejat ministeri.

En aquesta ocasió no han escenificat cap visita al notari. No toca quan l’objectiu no és cap altre que aconseguir l’anhelat ministeri, ja sigui pactant a dreta o a esquerra. Insisteixo que no vull ser ministre d’Espanya, perquè represento l’única força política catalana amb veu pròpia a Madrid que ho pot dir amb veu alta i clara. Però més alarmant per a Catalunya i per a tots els seus votants és aquesta determinació per pactar a tota costa amb qui obtingui més escons, es digui Zapatero o es digui Rajoy. En aquest darrer cas, amb l’agreujant d’evidenciar una fragilitat de memòria esfereïdora que passa per alt la recollida de signatures i el recurs davant el Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’andanada nacionalista en campanyes com la del Somos España , la defensa impertèrrita del secessionisme lingüístic contra tota raó científica, el foment descarat de la catalanofòbia o la proposta de reforma de la llei electoral per consolidar el bipartidisme i excloure de l’arc parlamentari tots aquells que incomoden l’ stablishment madrileny …”

El dit a la llaga de CiU i de Duran. La campanya pel vot nacionalista/catalanista/independentista/sobiranista en marxa. Duran sí que vol un ministeri, el d’Exteriors a ser possible. Ara, això de l’única força catalana amb veu pròpia a Madrid. O CiU no és catalana, o ERC és catalana però no independentista, o és que CiU és al PP el que ERC és al PSOE?. Si és així, està clar que ERC i CiU no sumaran mai. I el vot del català emprenyat qui el pot aprofitar?. El català emprenyat ho estarà més amb el PSOE o amb el PP?. Ai, això m’encanta: “… pactar a tota costa amb qui obtingui més escons, es digui Zapatero o es digui Rajoy …”. Tot el contrari al que ha fet ERC a Catalunya: pactar a tota costa amb qui obtingui menys suport majoritari, dels dos partits grans s’entén; en el cas de Catalunya CiU i PSC. Això va ser un dels raonaments per tal de defendre un govern sobiranista i de progrés (CiU+ERC), el mapa de Catalunya l’1 de Novembre a les 10 de la nit era de color blau i la majoria al Parlament era nítidament nacionalista. No s’hauria d’haver negociat amb el partit guanyador coneixent que es podia treure mooolt d’aquella negociació?. Sí, el govern d’entesa és legal. Ja ho sabia abans de l’1-N.

“… Ja deia Josep Pla que no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Jo penso sincerament que la gestió del president espanyol, sobretot en la segona meitat d’aquesta legislatura, no difereix gaire de governs anteriors. Com si fos un mag envalentit pels crits d’ànim dels seus seguidors, l’hem vist treure del barret promeses de tot tipus amb una frivolitat sorprenent: donaré suport a l’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya, el català serà oficial a Europa, tornaré el castell de Montjuïc, el TAV arribarà el 21 de desembre, publicaré les balances fiscals, traspassaré rodalies l’1 de gener o proposaré un model de gestió de l’aeroport del Prat aquesta tardor. Ha arribat l’hivern, i amb ell sembla que els traspassos es congelen. El desenvolupament estatutari va arrencar de forma mandrosa, però després de pocs mesos el govern espanyol ha optat per congelar-lo. Hi ha qüestions que són complexes, però n’hi ha d’altres que només depenen de la voluntat política de voler-les aplicar, com és el cas de la definició del model de gestió del Prat …”

Ei! no passa res. El llistat de greuges a dalt esmentat no serveix per gaire res. Tampoc la manifestació de l’1-D. Ridao treu un llistat de llibre de reclamacions, just amb el partit que governa a Catalunya i amb el que ofereix mà estesa a pactar l’endemà del 9-M. Quina capacitat de negociació pot tenir ERC tancant tantes portes?. No anirà a cal notari però només té una opció: donar suport, puntual, des de l’oposició, a ZP. Investir-lo i que la propera legislatura sigui una còpia de la present. Sempre i quan PP o PSOE no treguin majoria absoluta.

“… Davant d’aquest context, la voluntat de l’única esquerra catalana que hi ha al Congrés és defensar sense cap mena d’hipoteca els interessos de Catalunya, amb grup propi, plantant cara i fent-nos sentir amb força …”

Aquesta frase, canviant esquerra pel que vulguis la podria pronunciar Duran, i no canviant res un grup que es diu PSC, el dia que tingui grup propi al Congrés dels Diputats.

Cada vegada veig més clar que el vot nul o en blanc creixerà, molt poc, però es farà sentir i alguns analistes l’interpretaran. El que costarà més de filtrar serà el vot del PP. El vot a Catalunya del PP. Prenent la frase del Che, “… prefiero morir de pie, a vivir arrodillado …”, hi ha un català que preferiria estar molt emprenyat quatre anys més amb un PP autèntic que no pas tota la vida amb un PSOE-zapaterista. Podríem crear la figura del català massoca o del català cremat, sí. Aquí segur que ERC arribaria als 30.000 militants que Carod ha demanat als reis i creixerien els votants de la formació independentista. 

PD: No entenc aquesta campanya del “per això vull la independència“. Es tracta d’ajudar a la governabilitat d’Espanya. L’altre dia per la ràdio sentia la colla d’opinadors oficials d’aquest país embobats i regalimant baba amb la campanya, amb l’avi que parla en castellà reclamant la independència. No hauria estat més eficaç i lleial mostrar una campanya com aquesta en unes eleccions municipals o en les Parlament?. La trobo totalment desubicada i una mostra de l’actual pèrdua de rumb de la direcció actual d’ERC (osti! sembluc en Carretero). S’ha d’anar a buscar el vot a Murcia, Aragó, Andalusia?. Que li preguntin a l’advocat Roca. Ben mirat sí que hi ha una força política que lliga independentisme i també ecologisme des del municipalisme, la CUP.

També podríem dir que respon com podria respondre Rodríguez Ibarra però amb talante i molt de cinisme. L’extremeny s’escalfava davant d’un micròfon i el lleonès davant una multitud entregada. Cínic. ZP ha fet aquestes declaracions a Málaga, acompanyat de Cháves i Álvarez. Es deu pensar que les eleccions les guanyarà allà i el que pot passar és que les perdi aquí. En tinc seriosos dubtes però. El votant socialista a les Generals és molt fidel, segurament més que el del PP i tot. Això prové de l’època de Felipe: ha quedat molt ben instal·lat aquest vot socialista i de simpatia, i encara que pugui semblar contradictori, ZP desperta aquest sentiment vers el mateix votant socialista. Els mítings per les Generals que es realizin a BCN i rodalíes seran un èxit absolut.

L’únic que poden marcar aquestes paraules mitineres de ZP és que el vot en clau nacionalista es mobilitizi per les formacions que hi ha al darrera, CiU i ERC. I això depèn únicament d’elles dues: d’anar amb un missatge unit guanyarien les dues, de no anar-hi (ja ho estan fent) li estan fent un gran favor a ZP que a hores d’ara ja estar saltant amb un peu. La gent d’aquí, no la de Màlaga, decidirà si ZP segueix o no a La Moncloa i aquí hi tenen a veure Duran i Ridao, que no estan pel cas, ni ho estaran. Així estem. País petit.