el tros

No tinc cap dubte que Joan Puigcercós és un dels homes més influents de la política catalana actual; influent, clau, decisiu, i també omnipresent, calculador, estratega, negociador. Tots aquests trets haurien de ser positius. M’explico. Ja fa uns díes exposava la meva por, o més aviat desconfiança vers una persona que decideix abandonar el govern del meu país, amb una decisió legítima però sobretot estratègica per la direcció del seu partit i per la seva carrera política, abandonant les seves obligacions com a Conseller. Avui, escoltava el tall de veu del president d’ERC en Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, pel que qualifica al Molt Honorable President José Montilla de tenir pensament stalinista [LV] pel tema del minitransvassament (mini? periodistes!).

La sortida d’ERC del primer tripartit i el retorn al segon per la porta falsa va ser una realitat. Àmpliament acceptada i aprovada per la militància. Ara s’estan donant unes premises fins i tot més favorables per tal que ERC torni a deixar el govern:

• congrés a la vista, 
• poder de decisió nul a Madrid,
• l’Estatut penjant d’un fil,
• minitransvassaments, 
• Montilla marcant territori i lideratge dins del Govern,
• …

Si ERC té la brillant idea de sortir del Govern no dubtem que haurà “negociat” la tornada en forma de tripartit 3.0. Si no és així, és igual; la militància entendrà que si n’hi ha hagut 2 n’hi pot haver 3, no?. Queda per veure què decideix Montilla, la clau de volta, si intueix que ERC pot arribar a una entesa amb CiU.

El camí es fa estret, la llum del fons es va fent feble. Quan arribes al final hi ha dues portes, dos camins, una decisió. Quan Puigcercós estornuda, el Govern es constipa. Montilla, baró socialista, no vol un Govern tocat, engripat i no li receptarà cap analgèsic. Li donarà la baixa. Indefinida.

La tecnologia a l’abast de l’usuari últim i concretament internet, fa que situacions com les dues exposades corrin a la velocitat de la llum per la xarxa. La llàstima és que mostren les misèries polítiques dels que les protagonitzen. La política bruta i pública, és un insult a la inteligència de les persones i una sotragada a la base del sistema democràtic. El pitjor és que tot passa molt ràpid, l’anàlisi és nul, la notícia dura poques hores i en funció del mitjà de comunicació és plenament absent. Democràcia o joc brut?.

- Eleccions Generals 2008: Zapatero, a Gabilondo: “Nos conviene que haya tensión” [vídeo, 15 segons].

- Eleccions al Parlament de Catalunya 2006: Entrevista de Xavier Sala-i-Martin al candidat José Montilla [àudio i text].