el tros

La reacció al 20-N de Mas [mas20n.pdf] ha estat sonada a totes les ràdios, diaris i mitjans de comunicació catalans i també espanyols. La majoria de les enquestes realitzades online per diaris digitals o bé per ràdios ha estat d’un ampli suport a les tesis de Mas, d’ell, de la persona; la imatge de la conferència no anava subscrita per cap logo de CiU ni de CDC.

El cas és que després d’unes 30 hores d’haver finalitzat el discurs al Palau de Congressos ja tenim la primera reacció dins del partit: “Duran garanteix que amb CiU no perilla la unitat d’Espanya” [Avui]. Ahir la conferència de Mas va deixar molt definits els límits a que pot arribar la Federació i concretament CDC. Unió Democràtica no està en el mateix camp de joc, no juga el mateix partit.

Mas va marcar un full de ruta pel catalanisme?, no. Va marcar un full de ruta intern, un full de ruta pel que-volem-ser-quan-siguem-grans. Una jugada sí, tàctica i electoralista. No es pot dir nació, independència, estat lliure associat, autodeterminació… no es poden dir aquests termes bàsicament per dues raons: Espanya i la Sra. Pérez [marc_alvaro.pdf]. La primera raó forma part intrínseca de la vida de CiU: els últims 20 anys, Espanya no s’explica sense CiU i també a l’inrevés i la segona raó, la Sra. Pérez, que tant havia confiat amb Pujol no pot entendre i no vol votar a un partit que manifesti marxar d’Espanya.

La trempera, el soufflé ha baixat en escasses 48 hores. Duran existeix i és candidat a les Generals. Duran mossega i no deixa anar. El que podia ser un discurs vàlid per CiU pels propers 15 ò 20 anys, com ara la famosa conferència de Pujol a ESADE, se’n va pel barranc en qüestió d’hores; i encara ha de començar la campanya. Agafi’n-se.

La imatge del pacte de la Moncloa em ve al cap. L’encaixada de mans de Mas, Duran i Zapatero és una imatge viva. Perquè les coses canviin, primer un les ha de voler canviar. Mas va intentar-ho amb eufemismes, lícit del tot i tant, però el seu company de viatge està emmirallat en la Transició, fa uns 30 anys.

Quo vadis CiU?.

També podríem dir que respon com podria respondre Rodríguez Ibarra però amb talante i molt de cinisme. L’extremeny s’escalfava davant d’un micròfon i el lleonès davant una multitud entregada. Cínic. ZP ha fet aquestes declaracions a Málaga, acompanyat de Cháves i Álvarez. Es deu pensar que les eleccions les guanyarà allà i el que pot passar és que les perdi aquí. En tinc seriosos dubtes però. El votant socialista a les Generals és molt fidel, segurament més que el del PP i tot. Això prové de l’època de Felipe: ha quedat molt ben instal·lat aquest vot socialista i de simpatia, i encara que pugui semblar contradictori, ZP desperta aquest sentiment vers el mateix votant socialista. Els mítings per les Generals que es realizin a BCN i rodalíes seran un èxit absolut.

L’únic que poden marcar aquestes paraules mitineres de ZP és que el vot en clau nacionalista es mobilitizi per les formacions que hi ha al darrera, CiU i ERC. I això depèn únicament d’elles dues: d’anar amb un missatge unit guanyarien les dues, de no anar-hi (ja ho estan fent) li estan fent un gran favor a ZP que a hores d’ara ja estar saltant amb un peu. La gent d’aquí, no la de Màlaga, decidirà si ZP segueix o no a La Moncloa i aquí hi tenen a veure Duran i Ridao, que no estan pel cas, ni ho estaran. Així estem. País petit.

El “Cercle Financer” de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va rebre ahir 6 de novembre a Josep Antoni Duran i Lleida, president del Comitè de Govern d’UDC i portaveu del Grup Parlamentari de la Federació de CiU a Madrid, que oferí la conferència ”Centralitat, estabilitat i pacte: garantia de futur i de progrés”.

Mentre escolto l’àudio de la conferència [àudio i pdf] i sota l’efecte de les declaracions del mateix Duran: “Reitero el que vaig dir ahir, jo crec que en aquest país és una llàstima que no s’hagués fet un pacte entre socialistes i CiU“, ha assenyalat Duran, i ha deixat clar que ahir parlava de passat, tot i que pensa que també “seria bo fer-ho en el futur“.

Potser, inicialment, pot semblar provocatiu el títol d’aquest post; el que sí pretén és jugar amb les paraules i evidentment amb l’últim lema del PSC-PSOE a les eleccions generals i també al Parlament: “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Això últim ja ho estem veient, comprovant a diari.

Aquestes declaracions a títol personal de Duran i també com a líder d’Unió, no han d’estranyar a la federació CiU i tampoc al sobiranistes de la mateixa formació, atès que en la negociació posterior de les anteriors eleccions al Parlament el primer objectiu de formar govern va estar en el PSC, amb Montilla a l’altra costat de la taula de negociació. Ara doncs, és lícit reclamar que el segon tripartit ja estava cuinat?. Si fem memòria i posem les peces al seu lloc en el temps, es pot pensar que estava cuinat, sí: que si sumaven, governarien altra vegada (Madí dixit). També es pot dir que la formació guanyadora anava, primer, a negociar amb la segona. Per què, per quina llei escrita?. No pot haver-hi un full de ruta en les anomenades formacions nacionalistes-sobiranistes en que es prioritzi l’entesa nacional?. En Carretero el demana a ERC. A CiU no el pot demanar ningú. CiU no és assembleària i la seva prioritat era tornar a governar (com la resta de formacions, evidentment).

Ara bé, Zapatero garantia la presidència del govern de la Generalitat a la força més votada a les eleccions (Mas dixit). ERC també volia governar, era decisiva. Per què CiU no s’asseu primer amb ERC?. Duran i Mas creuen que la jugada no pot fallar. Només faltaria, tenint l’aval del cap del PSOE, el PSC passarà pel sedàs i Montilla també. Els anem a buscar primer. No pot fallar, i falla. En 48 hores es forma el segon tripartit.

El resultat a dia d’avui és: d’una banda un sector important d’ERC emprenyat i a punt per congressos i conferències internes, assenyalant la falta de full de ruta i la nul·la negociació pel govern d’Entesa (tripartit 2) i de l’altra un Mas que vol “crear” la casa gran del catalanisme un 20-N i amb un company de viatge que cada setmana vol sortir a les portades a cop de declaració proespanyolista.

Un Duran no independentista, ja ho sabíem, però fa flac favor a CDC. Un Duran antizapatero, però que governaria amb el PSC. Un Duran en campanya, que necessita un blog amb arial 15 i també una plataforma, per cert amb el mateix eslògan que les últimes Generals (originals?).

Acabant d’escoltar l’àudio, surt un Duran que parla de pors, d’urgències, de que s’acaba el temps… Compte! el discurs de la dreta (catalana) en estat pur. El tripartit va sumar: en part per aquest discurs tremendista, exposat en un DVD gratuït i dominical. No tot està malament del tot. Ni abans, ni ara. Ni fa 23 anys, ni en fa 4.

Potser si que els votants de CiU a les properes Generals hauran d’anar a votar amb el nas tapat. Dit pels mateixos militants, en un vol digital pels comentaris de la xarxa político-catalana-està-que-peta.