el tros

La campanya per les eleccions del 9-M treurà fum aquesta setmana. Perdó, la pre-campanya!. Les façanes estàn farcides de cartells dels actes previstos per tres formacions, CiU, PSC i ERC. El proper dimarts a les 8 del vespre coincidiran dos actes. D’una banda la presentació del primer volum de memòries de Jordi Pujol amb el suport de Montserrat Candini i Jordi Amat, i de l’altra la presència de Manel Nadal, Secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, plantejant la situació de les infraestructures a Catalunya, amb el suport de Josep Mª Juhé. Tots dos actes són prou rellevants per haver d’escollir-ne només un. Una llàstima pel ciutadà. Sens dubte, el guanyador en assistència (m’atreviria a dir, per golejada) serà l’expresident, però en tot cas no s’hauria de parlar de guanyador o de perdedor sino d’oportunitat de poder assistir als dos actes. Seria possible fins i tot si s’haguéssin programat en diferents hores el mateix dia, o bé en diferents díes; tal com succeirà en l’acte d’ERC amb la presència del President del Parlament, Ernest Benach amb Pilar Rocafort, programat per divendres. No és la primera vegada que coincideixen diferents actes en un mateix dia i una mateixa hora. Diríem que la contraprogramació política no seria la millor manera que tenen els partits polítics de difondre els seus programes. La teoria si venen al meu no aniran a l’altre no seria la millor estratègia. D’una banda, hi ha el risc que l’acte sigui per quatre gats incondicionals i de l’altra i la més important pel partit, la possiblitat de perdre un vot per l’extravagant decisió d’haver contraprogamat l’acte de campanya del rival.

Posats a contraprogramar, el PSC, sense desmerèixer el Sr. Nadal, podria haver portat un polític més destacat. Jo hagués proposat un teva-meva Pujol-Maragall al Casal de l’Amistat, com ara el gag final del Polònia. Encara decidirien crear un nou partit. Ple absolut i tots contents.

El pronòstic de la tertúlia blocaire al voltant d’un bon àpat amanit amb bons caldos, el cava de rigor i postres típics d’aquestes festes va fer el seus efectes. La primera trobada blocaire calellenca ha estat un èxit, o no?. Els blocaires allà presents ens agrada parlar de blocs però la presència de dos blocaires calellencs, alcalde i cap de l’oposició, ens va fer deixar-nos anar per l’altre gran passió tertuliana d’aquest país, amb permís del Barça; la política.

Les principals qüestions polítiques espanyoles, catalanes i calellenques dels últims 3 anys van ocupar un 99% de les converses. Feia falta un moderador per prendre nota de la següent intervenció. El millor i més destacable: el respecte de tots plegats (només faltava). La quantitat d’informació (anècdotes, estratègies, conflictes, desacords) era cada vegada major. Fent broma, vilapou em comentava que tenia molt de material, que ara l’hauria de classificar, repensar i exposar com millor creiés.

Per la meva part, he decidit penjar aquest gràfic que mostra el que podria ser el núvol d’etiquetes dels comentaris duts a terme per tots 7 al llarg del sopar d’ahir.

Una mica com el dia després de la manifestació de l’1-D: paint, digerint.

PD: La nit es va allargar: kiki’s, la quadra i billie jean van servir per acabar d’arreglar el país.

Som uns quants i estem organitzats!. Com els nans de jardí o els pares noels grimpaires.

La idea surt del “destape” de varis blocaires en el col·loqui-xerrada de López Tena a Calella i de la proposta en ferm que ens ha fet vilapou per correu electrònic ( i també físicament… no calen malinterpretacions). Bé, el cas és que falten 4 díes i sí, estem engrescats de poder compartir una taula davant d’un bon àpat i poder parlar de les nostres cabòries.

Podríem dir que la 1a trobada blocaire calellenca és com un partit de futbol de La Marató de TV3: actors de primera fila i polítics [1,2] es mobilitzen per una causa solidària. El que deia, cabòries. Cabòries digitals.

El proper dilluns 26 de novembre a les 8 del vespre, a la Cooperativa l’Amistat xerrada d’Alfons López Tena, magistrat i promotor, junt amb Héctor López Bofill, del Cercle d’Estudis Soberanistes.

Dades, dades i més dades. Mirarem de ser-hi.

Aquí en teniu un aperitiu.

A la gola del llop. Entrevista a la COPE.

Presentació del Cercle d’Estudis Soberanistes

Diumenge assoleiat d’Octubre. Per tant, sol, un sol més bonic, més càlid, més dolç que qualsevol sol d’agost o de juliol o de juny. El mar preciós, lluent i l’horitzó allà a l’infinit marcant una línia totalment horitzontal. Qui ho diria: l’infinit entès com quelcom “indefinit”, llunyà, imprecís i aquí es tradueix en una perfecció visual nítida.

El vermut en canvi és finit, però ajuda molt a tot això. S’escolta a un aconseguit volum: Grita de Jarabe de Palo. I els nens descalços per la sorra estant. Que rebé!.

Per la Míriam, el Robert, l’Adrià, la Xènia i els avis.

[google maps]