el tros

Podria ser que el mestre fés un vol pel bloc d’un servidor i decidís tornar allà on més l’estimen?. No.

El trobareu una nit d’estiu al Camp Nou. L’exclusiva l’ha donat El Periódico.

Passen els anys i cada vegada li queden menys cabells, té més arrugues i se l’entén menys quan canta. Bruce va treure el seu álbum Magic i ens va deixar de visitar. A Madrid el 25 d’aquest mes i a Bilbao l’endemà.

Fa temps, anys, que no li seguia el rastre i avui he pogut escoltar per la ràdio aquest single del nou àlbum. Radio Nowhere és una cançó rítmica, comercial que diríem i mostra l’Springsteen més teen. Em recorda el Bruce dels 80, deixant una mica de banda el caràcter més intimista dels seus últims treballs. Segurament està acompanyat de la E Street Band hi haurà tingut quelcom a veure. Sentir el saxo de Clemons, els teclats de Roy Bittan o les guitarres del mateix Bruce o de Nils Lofgren, ah! i les panderetes de Patti Scialfa (aquí guitarrista), quin gust!.

El vídeo és d’un directe de promoció gravat als carrers de NYC i té mèrit veure com s’aguanta perfectament tot el so de la banda tres dècades després. No podríem dir el mateix dels Police, però bé això és un altre post i amb fotos i tot.

Per cert, fem una col·lecta per comprar-li una nova Fender Telecaster al mestre?. La té molt futuda. Em sembla que ja no té ni cordes.

I was trying to find my way home,
But all I heard was a drone.
Bouncin’ off a satellite
Crushing the last long American night.

This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?

I was sitting around a dirt dial
Just another lost number in a file.
Been in some kinda dark cove
Just searching for a world with some soul.

This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
Is there anybody alive out there?

I just want to hear some rhythm.
I just want to hear some rhythm
I just want to hear some rhythm.
I just want to hear some rhythm.

I want a thousand guitars.
I want pounding drums.
I want a million different voices speaking in tongues.

This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
Is there anybody alive out there?

I was driving thru the misty rain
Yeah, searching for a mystery train.
Bopping thru the wild blue
Trying to make a connection with you.

This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?
Is there anybody alive out there?

I just want to hear some rhythm (you swoon.)
I just want to hear some rhythm (you swoon.)
I just want to hear you swoon.
I just want to hear you swoon.
I just want to hear you swoon.
I just want to hear you swoon.
I just want to hear you swoon.
I just want to hear you swoon.

Després del dia que el president del govern espanyol, visita de bon matí i d’incògnit el nostre poble; com aquell qui visita territori enemic, com el Bush amb l’Air Force One aterrant a Irak. La trama ha estat prou bona: 9 avisem premsa, 11 visita obres, roda de premsa posterior i vermut a la Moncloa. Ràpid, net i sense deixar empremtes. Professional.

Nosaltres hem nascut per córrer. Ells corren una vegada a l’any, de bon matí amb casc i armilla de seguretat, entre vigues de formigó. La resta de l’any van en cotxe oficial.

Necessitava quelcom carregat, amb molta trempera, molta adrenalina, empenta i el resultat ha estat aquest: el Born to run [1975, Bruce Springsteen] del Cap.