Arturo: “Jordi, te tengo que comentar una cosa…”
Jordi: “Dime Arturo”.
Arturo: “Cuando puedas…”
Jordi: “Dime, dime, te escucho, que pasa?”
Arturo: “Mira Jordi, el jueves tengo que ir al notario por unos papeles…”.
Jordi: “A bien, te compras un coche o un piso…!?!?”
Arturo: “No, no que va. Voy a firmar porque hace 5 meses que no pago la hipoteca y he devuelto las llaves al banco. Ahora estoy de alquiler…”.
L’Arturo acaba exposant diferents aspectes de la seva hipoteca. Compra el 2006, amb els preus gairebé a màxims, pagava uns 800 euros a l’inici i ara en paga 1.800. El pis està ubicat en una zona industrial coneguda de la ciutat de Barcelona, el preu fou de 42 milions de pessetes (uns 252.000 €). Les xifres poden ballar. L’Arturo no parla gaire, li costa expressar-se i no per dificultats en la llengua, és peruà, sino perquè és poc expressiu i detecto que parlar d’aquests temes el perd, el perden els termes que estem utilitzant, dubta contínuament. L’entitat que li va fer la hipoteca és de les grosses i de les millor gestionades, rep premis i té el mateix color corporatiu que el Llamp McQueen, pel que em fa venir fredors. No perquè un servidor hi tingui tractes, que no els té, sino per l’imaginari que em comença a treballar tot recordant que en aquest país no passa res, és un oasi. Parlem de si encara té compte obert en dita entitat, diu que si que hi té “algu” i recorda que el que li va retornar hisenda (uns 1.200 euros) li va volar en qüestió d’hores. Evident. L’Arturo ha fet un pacte amb el banc, diu ell, pel que no vol cap despesa i que ell torna el pis. Així, clar i net. Les coses no són tan fàcils, ni aquí ni al Perú, però havent mantingut la conversa que hem mantingut m’horroritza pensar que un senyor amb corbata, trajo i potser gomina li va deixar 42 milions per comprar-se un pis, a un noi amb 3 anys d’estada a Espanya, categoria Peó i una dona ara a l’atur i fa 2 anys cobrant uns 700 euros al mes. L’Arturo té problemes en la lectura de documents escrits i també en la lectura de nombres. En Jordi en té uns quants d’Arturos a càrrec seu, són la força de treball que ha vingut de fora i que ja fa uns anys està pencant a casa nostra, tal com varen fer els immigrants andalusos, extremenys o gallecs i com van fer també els nostres pares; molts d’ells amb dificultats en l’escriptura i la lectura. Gràcies a que no es van trobar a l’altra banda del mostrador (del banc o caixa) un delinqüent, van poder anar construint el que els que hem vingut al darrera hem rebut.
Els crims financers contra la humanitat, que anomena José Saramago, s’han executat sense miraments. Tant el senyor de “ventanilla” com el financer la torre “vermella” en tenen la culpa. L’Arturo ha estat un il·lús, sí, igual que ho hem estat molts dels que ara estem hipotecats, però la feina dels que en saben una mica més que nosaltres era d’assessorar-nos i dir-li a l’Arturo que ell no podia comprar-se aquell pis. Perdoneu, però això no és ser classista; és el que s’ha de dir quan no es pot, és la feina, a petita escala, que han fet els pares quan no es podia comprar el que tu volies. Vostè pot arribar fins aquí, d’aquí uns anys en parlem. Tot és possible, però en aquests moments no pot ser. I no passa res.
Després d’aquesta situació en Jordi s’ha assabentat, parlant amb ells, que hi ha uns 3 casos més amb quotes mensuals més altes que la nòmina. El mal està fet, la merda acabarà sortint. El 2009? Sense comentaris.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: atur, Catalunya, crisi, economia
Todo el mundo es responsable. Se obvia la responsabilidad del comprador y la de todo el mundo que ha hecho el negocio. El estado con su %IVA,el publicista con sus anuncios de venta en prensa, internet…,los intermediarios( casi siempre picotea más de uno) con sus comisiones,los tasadores(también en cada posibilidad de venta cada uno llevaba su tasador,podían tasar un piso hasta 5 o 6 veces),bancos,cajas de ahorros,notarios,arquitectos,aparejadores,constructores y trabajadores varios de la construcción en general,vendedores de electrodomésticos,de muebles,decoradores…y el comprador es el alma cándida perdida? La prueba del gran valor del comprador es que cuando ha dejado de comprar,el mercado se ha hundido.Había algún valiente que le dijera al comprador?:
– Señor,no compre,le aconsejo que en su situación no compre, por que usted no puede.No tiene una situación solvente a largo plazo.
Ya se ha visto que a muchos “usted no puede” nadie les ha dicho que no…y a alguien le extraña?. Que habría pasado con toda esa burbuja de cemento que iba creciendo y creciendo sin parar?
Señores no nos debemos engañar,todos se han llenado los bolsillos,el estado el primero,ha cerrado los ojos, con datos, ha dicho que la economía era próspera y segura. Y los “usted no puede” son los que han hecho que el sistema funcione,pero siendo el primer responsable,por que la coherencia personal en las decisiones debería haber funcionado.
Supongamos que todo es producto del autoengaño,algo inherente al ser humano.
Y lo de los alquileres a los propietarios? Explicaré un par de casos reales:
Una pareja se compran un piso con una hipoteca de 200.000 €,hacen caja con un pico que sobra(por que el banco lo ha tasado por encima del valor de compra),van pagando sus letras,pero…sube el euribor y cada poco les va subiendo la letra de manera espectacular.Llegados a un punto esta pareja deja de pagar.A los 4 meses de no pagar les llaman,
Banco: – que pasa, no están pagando la letra.
Hipotecados: – no podemos
Banco: – bueno,hacemos una cosa,les haremos una DACIÓN.
Hipo…: _ Y eso que es?
B: – Nosotros nos quedamos el piso y nos entregan las llaves,hacen una renuncia ante notario y ya está. Les haremos un préstamo para un alquiler y dejan la vivienda.
Pasados unos días el banco les dice que se presenten en la notaría, y cuando llegan allí,firman solos un documento notarial en el que hacen una autorización de venta. Entregan las llaves,les cobran la factura de notarial,siguen siendo propietarios del inmueble,están pagando un préstamo personal para pagar el contrato de alquiler (de otro piso),les llaman cada vez que enseñan el piso y además se han enterado de que lo venden por debajo del valor que deben, y sorpresa! el resto lo tienen que pagar ellos a una entidad que todavía no han acabado de enterarse de qué va.
Descripción del asunto?
ES UNA GRAN ESTAFA.
Es la crisis NINJA!! i la tenim mes a prop del que ens pensem!!!