Crisi? Quina crisi? | Jordi Adell

Com haureu pogut comprovar les darreres setmanes, el bloc no està actualitzat amb l’asiduïtat que tenia i tal com a mi m’agradaria. El títol del present post dóna lloc a un escrit que vaig demanar fa uns díes a un bon amic, millor geòleg i excel·lent assessor d’economia domèstica. Vaig demanar al company i ex-cap Jordi Adell, si podia elaborar un breu document comentant la crisi o la estandeflació o la estanflació… el que li vingués de gust amb els exemples que ell volgués per tal de fer més entenedors segons quins articles toca llegir a diari en la premsa no especialitzada. Parlant amb en Jordi sobre economia hi ha la peculiaritat que l’entens a la primera, tot i que ets incapaç de reproduir la conversa amb un altre interlocutor. El que és fàcil i lògic per ell, no ho és per mi alhora d’exposar-ho, a casa per exemple. Aleshores dius allò de: “sí, fem-ho així que està bé. En Jordi m’ho ha explicat i és la millor manera”. Doncs endavant.

Aquest post m’agradaria que fós l’inici d’un seguit de col·laboracions amb companys que desenvolupen la seva activitat professional en diferents sectors i que em donéssin el seu punt de vista sobre coses que els afecten, que ens afecten. La crisi pot ser un nucli de conversa ferm, però s’ha d’entendre que si demanes a un amic que dediqui part del seu temps per volcar una idea escrita en el meu bloc no pots ser gaire exigent. Amb l’ajuda dels amics conseguirem tirar endavant aquest humil bloc (multipersonal) amb l’absoluta convicció que creixerem, madurarem i millorarem. Jordi, moltes gràcies per encetar-ho .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CRISI? QUINA CRISI?

Jordi Adell

Sincerament, ja començo a estar cansat de la pregunteta de moda: Què, com va la crisi?? I no és perquè no m’estigui afectant personalment la situació econòmica actual. Ni perquè m’entossudeixi a utilitzar tota mena de subterfugis, àdhuc, per evitar fer referència a la paraula políticament maleïda… sinó justament perquè en la majoria de casos, la persona que m’ho pregunta, forma part del gran grup de la població, al qual la crisi no li afecta. O més ben dit, li afecta positivament!! Això si, també acostuma a formar part del gran grup de població, que encara no se n’ha adonat.

Diuen que la crisi va per barris i n’estic convençut. Voleu saber si formeu part del barri dels privilegiats? Doncs només heu de contestar a aquest senzill test:

1 Sou treballadors per compte d’altri?

2 Teníeu feina fa 1 any?

3 Teniu feina actualment?

Si heu respost SÍ a les tres preguntes…. FELICITATS!! Formeu part del 48% de la població activa al qual la crisi no tant sols no l’afecta negativament, sinó que inclús els hi està sortint rentable. I sinó pensem-hi: L’economia personal o familiar, no és gaire diferent de la d’una gran empresa. Hi ha uns ingressos, unes despeses, un patrimoni i generalment un deute a llarg termini. La combinació d’aquests elements, forma el balanç. Si el balanç és positiu, fantàstic les coses funcionen i si és negatiu, o li dones la volta, o ets mort.

Bé, al grup de persones al que em refereixo, (que a hores d’ara haurien d’estar llençant coets, enlloc de voltar pel món arrossegant els peus i lamentant-se d’una crisi que els hi està proporcionant importants beneficis), disposen d’un nivell d’ingressos molt similar i inclús algo superior al de fa 1 any (sou + puja anual de conveni) i en canvi, gràcies a la crisis, estan reduint el nivell de despeses. I sinó, analitzem-ho:

1 La crisi mundial ha fet que el preu del cru hagi passat dels més de 147$ el barril del juliol passat a situar-se al voltant dels 40$ (barril de Brent de referència a Europa). Això de moment ja ha fet disminuir el preu del carburant al voltant d’un 20 – 25% i la tendència és que continuarà baixant, ja que els mercats de futurs cotitzen a la baixa i les gasolineres no han traslladat al consumidor tota la baixada del preu del cru.

2 El preu oficial del diner ha passat del 4,25% de principis del mes d’octubre a l’actual 2,50%. Això ha provocat que l’euríbor ha passat del voltant del 5,50% de l’octubre al 3,7% que va tancar ahir 5 de desembre. I la tendència és que continuï baixant en els propers mesos.

3 L’IPC espanyol (Índex de Preus al Consum, calculat amb més o menys gràcia, però que molt o poc reflecteix el preu que paguen les famílies pels béns de consum), ha passat del 5,3% del mes de juliol al 2,4% del mes de novembre. I mentre no es recuperi l’activitat econòmica en general, la tendència continua essent a la baixa.

Bé i n’hi ha més… però tampoc cal seguir, per adonar-nos que si no modifiquem el capítol dels ingressos (o l’elevem lleugerament) i disminuïm el capítol de les despeses, fem que el balanç sigui més positiu.

Evidentment, tot això només són dades i darrera d’elles segur que hi ha un bon nombre de situacions personals dramàtiques, però potser no tantes més de les que ja hi havia fa un any.

En l’últim any a Catalunya han perdut la feina més de 140.000 persones i hi ha gairebé 600.000 persones entre autònoms i empresaris, dels quals una gran part també estarà més o menys afectat. Però no oblidem que hi ha més de 2.900.000 persones assalariades en actiu, als quals a una gran majoria la crisi els ha beneficiat, per tant, si fem un balanç general, hauríem d’estar contents i feliços d’aquesta crisi.

Els nivells de creixement i consum dels darrers anys eren totalment insostenibles i en economia les correccions són sanes i inevitables. El que estaria bé, és que n’aprenguéssim alguna cosa de tot plegat per millorar i estabilitzar les nostres economies personals, per fer un consum responsable alineat amb el nostre nivell d’ingressos, disposar d’un balanç i un coneixement real de la nostra situació econòmica, elaborar una planificació de futur a curt i llarg termini, destinar una part dels ingressos a crear reserves,… en definitiva a millorar-ne la gestió.

Els governs han fet les coses que havien de fer (tard i malament, però les han fet). Però superar aquesta situació amb més o menys danys col·laterals, depèn totalment de nosaltres i a més, és molt fàcil, només cal que fem una vida normal i corrent. Bé, això si és que volem ser solidaris amb els que no tenen tanta sort amb aquesta crisi.

En definitiva, analitzem les coses fredament i siguem més positius ¡que no estamos tan mal… Que me los estan enbaucando!.