Obamajant

Els partits polítics calcaran els procediments de la campanya demòcrata. És un fet que té el seu risc, tot i que la memòria cada vegada és més curta en el temps. D’aquí uns mesos i amb la quantitat d’impactes que rebrem no recordarem amb claredat les imatges i la melodia del “yes, we can” i estarem de ple en el “si sumem, podem!” i d’altres que vindran.

La Casa Gran de CDC (més que d’UDC) comença a caminar i pren totes les línies de treball de la campanya Obama. Faltarà veure els famosos que donen joc a la música i imatge pro-convergent i també falta veure les aportacions mínimes dels agents (amics de la Casa Gran). Aquestes petites aportacions econòmiques han estat el pal de paller de l’èxit demòcrata als EUA. Internet ha estat l’autopista comunicativa, però els minipeatges que han pagat els votants d’Obama han estat multitudinaris i és evident que quan un es grata la butxaca per un polític és que quelcom important ha de succeïr. L’Obama ha estat un 3.0, a sabut relligar la “societat xarxa” amb la “societat civil” i el resultat només pot ser un, la victòria. Així vist pot semblar senzill i evident, però els resultats han estat aquests perquè la feina que han fet ha estat molt rigorosa. Alguna relliscada puntual en la carrera cap a La Casa Blanca, i la connexió amb la gent s’hagués trencat. O allò de si et posen pals a les rodes, treue’ls i a rodar: més val desmentir un rumor fals, perquè si no ho fas es convertirà en veritat absoluta. I d’aquests cada dia en deurien tenir uns quants. Al capdavant doncs ha d’haver-hi gent capacitada i rigor, serietat i agilitat en les accions.

Des d’aquest humil bloc seguirem les evolucions dels partits que diuen que volen posicionar-se per defensar la nostra parcel·leta, sigui des d’una unifamiliar aïllada de 300 metres quadrats per planta o des d’una barraqueta d’uralita.