Obama.cat

Jo que em pensava que l’efecte Obama s’esvairia una mica a finals de setmana. Dimecres com a punt àlgid i anar disminuint, i res de res. Que si en Rahmbo, que si el cervellet de la campanya, que si els elogis de Bush, que si la Palin ambsenseaturador… Servidor pateix el mateix efecte amb els periodistes que amb les sèries de TV3, amb l’edat em cansen, em fan moltíssima mandra i en molts moments m’indignen. Obama és negre, perdó mestís, sí. És el primer president mestís que arribarà a la Casa Blanca, sí. Aquesta ha estat la frase tipus. És cert que és un (gran) pas endavant per molta gent de certa edat que ha viscut temps molts durs i injustos. Si Hillary Clinton hagués guanyat les primàries demòcrates i les eleccions nordamericanes, haguessin dit i  repetit centenars de vegades que era la primera dona elegida com a presidenta dels EUA. Cansino, que deia aquell.

Mirant enrera i cap a casa, em trobo amb el cas de l’actual President de la Generalitat. Montilla o més ben dit els seus avantpassats no havien estat esclaus, però una de les virtuts que es venia [de vendre ] en el seu dia era el fet que fós un immigrant el que pogués optar a presidir la Generalitat. Aquest tema de debat l’havia comentat amb companys independentistes que defensaven o més ben dit valoraven positivament aquest origen i en feien una punta de llança, suposo que quedava molt d’esquerres. Com si pel sol fet d’haver nascut a Iznájar tinguéssis un valor afegit per ocupar la Presidència de la Generalitat. Servidor els hi deia que se’m fotia si era de Granada, magrebí o berlinès, em semblava, i em continua semblant, que no és el perfil que jo desitjo per President de la Generalitat. Sense voler fugir d’estudi podríem comparar la figura d’Obama amb el que va ser l’efecte Joan Laporta a les eleccions del Barça el 2003: 40 anys (els millors de la seva vida), advocat, equip jove i engrescador i campanya atrevida, entre d’altres coses. El perfil Montilla no encaixa. El perfil Zapatero tampoc, tot i que sí que veig una certa tendència a que el President Obama caigui en certs paranys com en els que ha caigut ZP, per allò de prometre i no poder complir.

D’altra banda, avui a l’Avui en Duran Lleida parla de sociovergència i deixa Obama pels americans. No interessa un Obama a Catalunya. Penso en la magnífica campanya de Carod el 2003. Aquell Carod va ser el polític que va engrescar i va activar una bona part del país. A l’administració Obama li toca fer la feina ben feta i ser conseqüent amb el que ha pregonat durant la campanya, del contrari es trobarà que una bona massa d’americans quedin completament desenganxats del seu magnetisme i d’aquí quatre anys optin per votar republicà o quedar-se a casa. Veurem.

Finalment, em poso en la ment d’algun cap de campanya i veig com és capaç d’entronitzar Mas o Puigcercós com l’Obama català. Em venen suors fredes. No ho intentin en els seus partits!. Primer busquin i si no el troben, prenguin (amb molta cura) el millor de la campanya demòcrata, i punt.