És tard i llegeixo l’entrevista que li fa Ada Castells a Paul Auster. Parla d’un país dividit, de l’existència de dues amèriques fortament diferenciades, oposades i amb alguns camins comuns i d’altre més decisius, divergents. Com aquí (?).
Repasso la fotografia del dia: Montilla, Pasqual, Pujol, Rigol i Barrera fent pinya pel (ditxós!) finançament. Una altra escenificació de l’oasi català. Catalunya també té avui dos pols*, el pujolisme i el montillisme (més que el maragallisme) són dos escenaris diferents dins de la Catalunya passada i l’actual. En aquesta foto es troben per demanar més; no 1.000… 3.000!.
Per què s’ha de mostrar unitat i fermesa ara que el PSC governa de forma més estable que en el 1er tripartit i dóna 21 diputats al PSOE a Madrid, quan s’ha dut a terme la política del peix al cove a Madrid tots aquests anys?. Fotos d’unitat? No, gràcies. El Govern (tripartit) té la legítima capacitat per defensar els nostres interessos, sense necessitat de cops de mà intraparlamentaris. Pujol ha recordat més d’una vegada els cops de mà de l’oposició durant els seus mandats. És una qüestió de País?, és la negociació d’un nou finançament i punt.
Amb l’estratègia del “qui no s’apunti a la foto surtirà escaldat a les properes eleccions catalanes”. Ho dubto, tot i que qui té més a perdre és CiU i qui té més a guanyar és el PSC. Per això tots dos estan a la foto, i la resta tot dient “ei, que hi heu d’estar tots dos ehhh?”. Tot plegat igual que sempre però ara amb fotos pre-cove i coneixedors de qui està a l’altra banda de la taula de negociació a Madrid.
. . . . . . . . . . . . . .
*els dos pols, positiu i negatiu, s’atrauen sempre i la força que s’ha de realitzar per separar-los és gran.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: Barrera, Catalunya, CiU, Madrid, Maragall, Montilla, PSC, PSOE, Pujol, Rigol
Doncs jo penso que potser qui hi té més a perdre amb el pacte i amb la foto és el PSC.
En el pacte no es fa més que reescriure el que diu l’estatut. No cal definir el finançament, ja ho fa l’Estatut.
Amb el pacte Montilla pren el compromís de defensar-lo i és per tant qui hi té més a perdre. Si torna amb menys serà exclusivament culpa seva.
Benvolgut joliu,
és del tot cert el que comentes, però si el balanç és negatiu rebrà CiU. Com? no ho sé, però això és el Pla B que segur que tenen preparat a Nicaragua. Salut!
Totalment d’acord amb tu, Jordi.
I quina por que em fan les fotos d’unitat…
ei Joan!,
d’unitat res de res, el que passa és que el teatro, que deia aquell, ens agrada molts als catalans.
el portugués tenia raó…
teatre del bo!!!!
I mentre els bascos i gallecs enduent-se el gat a l’aigua dels pressupostos…ai quin país petit Jordi!
trina,
si ciu o esquerra haguessin actuat com el PNV, tenint el concert com el tenen, em sembla que els hi hauria caigut una de bona a Catalunya, amb el rerefons del rebuig del Pla Ibarretxe de fons. Al meu entendre han quedat ben retratats aquests del PNV.