Pel que pugui semblar el títol del present apunt no entraré a valorar la decisió del Sr. Bassas. És una notícia més d’avui i no pot deixar de fer-me pensar en la “projecció” internacional que fa pocs mesos va rebre el Ministro de Industria y Comercio, Joan Clos, essent catapultat cap a Turquía, capital Ankara.
En el seu dia em va semblar molt rellevant que cap partit dels tres que formen el govern aixequés la veu, en quan la direcció de la Corpo decidia prescindir dels serveis d’un professional que amb el seu programa liderava la franja horària matinera. Per un servidor, aquesta raó era bàsica per no entendre la situació que s’estava donant.
Dintre d’unes setmanes, el 25 d’octubre, farà dos anys d’una entrevista que en Bassas li fa fer a en Carod, dins de la campanya electoral al Parlament. Eleccions un 1 de novembre, formalització del segon tripartit pocs dies després. Vaig poder escoltar l’entrevista a través d’internet, però més tard de l’hora que s’havia fet. A Catalunya Ràdio pengen els àudios al cap d’una estona d’haver realitzat el directe, pel que vaig escoltar l’entrevista tot dinant davant de la pantalla del PC, carmenyola en mà. Quan el meu cap va tornar de dinar li vaig comentar que escoltés almenys un tros de l’entrevista. Vam quedar força parats de respostes d’en Carod davant de certes qüestions d’en Bassas. Bassas preguntava sobre la possibilitat d’un segon tripartit i Carod responia ofès i alhora agressiu. Podies pensar que era l’estil Carod però allò traspuava rencor, aspror i sobretot desconfiança. Avui he localitzat aquesta entrevista en el web d’en Carod i està dividida en dos talls. Cap a la meitat del primer és on es produeixen un seguit de friccions. Significatives friccions. En el segon tall entra en escena en Carles Capdevila i entrem en uns minuts de relax, massatge i ensabonada-conyil.
És vox populi que després de la persecució que va rebre Carod per l’afer de Perpinyà havia quedat molt tocat. La desconfiança vers el seu entorn es va fer gran i la solitud creixent. L’angina de pit va ser un altre cop personal dur. La seva candidatura a la Presidència de la Generalitat no havia estat un camí planer, estava encara més sol. Puc entendre certs comportaments, certes reflexions del personatge i també he d’entendre que el periodista Antoni Bassas ja feia massa temps que molestava. Molestava a un, dos o tres o a tots tres, o a dos i al tercer ja li anava bé, o a un i a la resta també li anava bé.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: Antoni Bassas, Bassas, Carod, Catalunya Ràdio, corresponsal, eleccions, Tripartit, tv3, Washington
Ostres! una anàlisi aclaridora…no hi ha com una bona revenja ben freda per pagar els deutes..
salut
Trina,
acabant de repicar i polir el post recordava altres entrevistes amb il·lustríssims del tripartit i els tirus anaven per allà mateix. I el Bolaño anar fent les paradetes tertulianes corresponents.
Ufff, em sembla que adjudicar la seva “projecció” a que tocava els nassos als polítics és una mica agoserat, en Bassas . No dic que aquesta no sigui una de les la raons, però jo em decanto més per creure que a Catalunya Ràdio i en general a la Corpo van molt justets de peles i no s’estàn per contemplacions a l’hora de negociar programacions …
Albert,
també, també. Veurem com evolucionen els nous aires a la Corpo. De moment (i ja l’any passat) el Conde es frega les mans.
Sens dubte tens part de rao , pero tambe crec que a en Bases ja li agrada la idea de deixar de matinar tant
Ei Mikel!,
també, també i el fet de dir “carinyo, nenes, anem una temporada a aprendre anglès, a veure com Obama guanya, com en Gasol (potser) guanya un anell i després… ja tornarem…”