Nosaltres vivim en un país petit i som una nació. La nostra llufa és que depenem d’uns veïns que són un país de pandereta. Depenem d’un estat on els que governen, incompleixen les lleis. Europeus? democràcia?. Res de res. Espanya no està preparada per entendre res del que passa dins i fora de les seves fronteres. En la propera macro-mani-costellada es podria fer parada i fonda a Brussel·les enlloc de Via Laietana, Barcino.
Cada vegada és més evident que voler marxar d’Espanya ha de formar part de la història que volem escriure per les properes generacions. S’ha acabat la pedagogia. Sempre però, n’hi haurà que no voldran marxar i n’hi haurà que sí.
N’hi ha d’altres, però, de molt curiosos, que diuen que el millor que ens pot passar és que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut perquè això ens acostarà a la independència. Ho he llegit avui en unes declaracions de l’exconseller Carretero. Tanta ingenuïtat mereix un premi. Però no se’n donen de premis d’aquests. Ara bé, sembla que oblidin un petit detall: la majoria dels catalans no ho volen això, sembla mentida. Però no només això, sinó que la majoria no volen instal·lar-se en un termini llarguíssim de conflictes que no porten enlloc. Crec que hem de combatre aquestes dues derives: la dels derrotistes i la dels desertors. Els que pensen que tot ha d’acabar malament i que no hi ha més remei, i els que diuen que aquesta és la via més ràpida per sortir corrent, sense dir cap a on, ni com, ni amb qui. A més, nosaltres no volem marxar, nosaltres volem quedar-nos. I volem contribuir a definir una identitat comuna dels espanyols, una identitat que és plural. I aquesta batalla la continuarem fent, passi el que passi, peti qui peti.”
Arxivat sota: TOMÀQUETS espanyols | Etiquetat: Carretero, Catalunya, De La Vega, estatut, Iceta, PSOE, ZP
