Gran Castells

Hi ha dies que escoltes o llegeixes les declaracions dels polítics i et sents plenament integrat amb el seu missatge i encara més, el que desitjarien tots ells: els recolzes i et mostres disposat a seguir-los i a seguir amb atenció les aportacions i declaracions públiques del polític en qüestió.

Si jo fós socialista, estaria encantat de tenir en el meu partit i com a Conseller del meu Govern un home ben preparat, coneixedor a fons dels temes de la Conselleria que n’és responsable i sobretot un home que amb un micro davant es comporta més com un mestre que com un polític. Jo essent ciutadà d’aquest (petit) país, me’n sento orgullós d’en Castells. No puc dir el mateix de la resta.

Coneixedors que la qüestió de les balances fiscals és delicada i que fa falta molta pedagogia per exposar-ho, a casa no a Espanya, fa falta dir les coses pel seu nom i anomenar noms, propis, per tal de marcar territori tot i que sembli de mala educació. En aquest cas s’ha de parlar de tu a tu amb l’Estat Espanyol, coneixedors de la capacitat de maniobra pròpia, i fer saltar la llebre i pel que sembla el meu Conseller està fent feina, està parlant clar i català. I el més important de tot això, la resta de mortals abstemis de macroeconomia estem amb les orelles ben parades i seguint els jocs, els sets i amb intensitat els tie-breaks que aniran caient. A Castells se l’entén i ara mateix està demanant un esforç per part del Govern, que ell mateix composa, i de l’oposició d’anar junts per a aquest brau. Endavant!.