La Casa 2.0

Servidor ha assistit, llapis en mà i llibreta, al 15è Congrés de CDC que es celebra al llarg d’aquest cap de setmana a Barcelona. Aquest fet no seria rellevant si jo fós militant d’aquesta formació política, però no és el cas i avui s’han obert les portes del Palau de Congressos a tothom qui hagués demanat assistir-hi pel sol fet de tenir un bloc (o twitter, o facebook, …) a la xarxa.

L’obertura de portes més aviat pot entendre’s com una obertura de finestres. Dels catalans diuen que no deixem entrar a casa nostra amb facilitat, però que quan deixes entrar-hi el qui vols aquest serà per sempre més un bon amic, o més ben dit, quelcom més que un amic, algú molt proper a la família. Aquesta reflexió me la va fer un bon company d’arrels extremenyes, amb els pares nascuts a Extremadura, residents a Ses Illes i ell fill de Ses Illes, i és d’aquelles coses que queden. D’aquelles reflexions que quan les escoltes et fan mirar cap a dins i acceptar la plena confirmació dels fets.

Convergència ens ha obert les portes de casa seva en un acte de salut democràtica però sobretot de bona voluntat i de confiança. La confiança de que el convidat arribarà, observarà i preguntarà alguna qüestió perquè és el que toca en la primera visita. A la comunitat catosfèrica ens han donat un vot de confiança, ens han donat la veu (que sortirà reflexada en el seguiment del Congrés), ens han organitzat una trobada impecable i ens han ensenyat la casa per dins. Es tracta doncs de ser agraït. Tal com comenta el compatriota Saül, d’altres formacions polítiques n’haurien de prendre nota.

Tal com exposava fa unes setmanes el més important d’aquesta trobada és haver rebut informació sense cap filtre i encara més, haver-nos fet escoltar (sobretot per boca de Gordillo i Vidal) i comunicar directament als líders polítics de la Federació que hi ha un ciberactivisme, una cibermilitància que no paga quotes, que existeix i es manifesta. Que vol ser escoltada i sobretot que vol respostes. Com molt bé diu Vidal: “… es tracta d’assumir la política 2.0 …” i com millor complementa Gordillo: “… es tracta però, de no deixar de trepitjar el carrer i visitar els mercats …”.

Pel que fa a la taula rodona “política 2.0 i blocs”  m’agradaria sintetitzar-ho en unes breus qualificacions per cada una de les ponències-exposicions dels blocaires. Per ordre d’exposició:

1. Saül Gordillo. Fortament pedagògic.
2. Carme-Laura Gil. Intel·ligentment propera.
3. Marc Vidal. Calculadament provocador.
4. Carles Puigdemont. Marcadament polític 2.0.

Atenent l’esforç de seguiment que han realitzat els companys blocaires Toni Ibañez i Rubén Novoa, us enllaço als seus espais per tal que us poseu al dia i al minut del que succeeix allà dins.

 ________

Compartint taula, recorregut i tertúlia amb els companys Dessmond, Karbeis, Cesc, Andreu, Manel, David i Mikel, entre d’altres; uns 75 segons fonts oficials.