Abans d’imprimir aquest missatge, assegureu-vos de que és necessari. El medi ambient està a les nostres mans.
El medi ambient m’importa però tinc certa necessitat de tocar el paper, subratllar alguna paraula o frase amb llapis o fluorescent. Imprimeixo en paper en brut sempre que puc i un cop usat el separo a casa per posteriorment inserir-lo a la paperera de color blau (paper i cartró).
També imprimeixo el comprovant del reintegrament fet al caixer. Algunes vegades no el llenço immediatament. Veig l’import restant i la data valor i me’l guardo a la butxaca. El temps d’estada en aquesta pot ser de poques hores a dies, i si recau a la bitlletera pot ser de setmanes a mesos.
Sempre he tingut debilitat per les llibretes noves, de diferents colors, textures i mides. Els fulls també m’atrauen, millor els blancs de 80 grams per impressió de text i de 100 grams per imprimir làmines, gràfics. Els de la casa Galgo són una exquisidesa per les ocasions especials. No en faig cap abús doncs.
La relació amb els bolígrafs i els llapis 0.5 seria un altre capítol.
Doctor, és greu?.
Arxivat sota: RARESES per un Tube | Etiquetat: medi ambient, paper, reciclatge
el paper és un invent massa genial com per deixar-lo de fer servir.
les grans tales d’arbres no són culpa de la indústria paperera (les zones que talen es tornen a plantar, sino no tindrien matèria prima); n’hi ha de més perillosos.
la llàstima és que la casa “galgo” està a punt de plegar si no ho ha fet ja…. però no patiu, ja n’hi ha d’altresde mateixa qualitat!
salut
jordi moreno,
senzillament gràcies. Ets el meu doctor.
Alfred,
doncs serà qüestió de fer una causa al Facebook per salvar la casa Galgo.
No sé si ès greu, només et puc dir que no ets l’únic a qui li passa… i, posats a confesar rareses, més feina pel metge: també m’agrada l’olor dels llibres
jaume,
els llibres nous perquè amb els vells estanteriats o els de sobre la tauleta de nit em venen uns estornuts de cal déu!.