Crostes

En termes geològics-geotècnics parlem de crosta referint-nos a un nivell carbonatat de gruix variable. Concretament a la ciutat de Barcelona hi ha el pla de Barcelona on s’hi pot identificar l’anomenat tricicle. Aquest tricicle és una seqüència de materials quaternaris, una sèrie formada per argiles llimoses de color vermellós, uns llims carbonatats de color marró clar i una crosta carbonatada. Segons les tècniques de perforació que s’usin aquesta crosta la pots trencar o no. Així, usant una sonda de penetració dinàmica, que treballa a colpeig, no s’acostuma a trencar i per tant no es pot conèixer la sèrie immediatament per sota de la crosta, amb el que pot comportar el desconeixement del subsòl per la futura instal·lació d’estructures. En canvi, si aquesta crosta es perfora amb maquinària de rotació o rotopercursió es supera aquest nivell amb facilitat.

La crosta calcària del pla de Barcelona s’ha d’identificar, localitzar dins de la sèrie estratigràfica i conèixer el seu gruix i les propietats geomecàniques. En tot cas s’ha de superar la crosta perquè la sèrie es repeteix: tornem a perforar les argiles, els llims i la crosta. La feina ben feta es fa identificant fins on interessi per sota de l’estructura o fonamentació a instal·lar, profunditat definida en els documents tècnics oficials tipus Codi Tècnic de l’Edificació.

La sortida d’en Bassas de Catalunya Ràdio ha estat un fet que m’ha colpit. Un pèl pitjor que el fet que La nit al dia salti de la graella i semblant al fet que la Terribas aposti per l’entreteniment a la nostra. La reconeguda simpatia d’en Bassas per Unió pot haver estat el punt en comú des del govern per haver recolzat aquesta ”cessió”. En tot cas, sembla que els arrencadors de crostes, PSC-PSOE, estan per la feina, sense macromina i reventant.

No queden gaires alts càrrecs per repartir a la Corpo, sempre se’n poden crear de nous però, pel que em fa pensar que aquest cas és molt pitjor que el canvi de la Terribas: aparentment útil i ben vist pels sectors sobiranistes. Això és un cop al taló, per lesionar l’adversari i en tot cas si es fa mal i li surt crosta, que es grati i sagni ell. Sarsanedas i companyia ja l’hauran perforat, i aniran investigant el que fagi falta per posar uns bons fonaments de formigó armat que facin l’estructura sòlida i estable per sempre més.