El Superdissabte a Ca n’Esquerra ha estat entretingut, informativament parlant. Ha quedat clar que ERC carrega cap a l’esquerra, naturalment. En el seu dia, la confirmació del segon tripartit era la mostra més evident d’aquest fet. Tot i que el viratge és important: Reagrupament s’incorpora i creix molt; es fa notar, però res canvia. En aquest cas el bipartit Puigcercós-Benach guanya de llarg. Res canvia. La lluita interna Carod-Puigcercós s’albira a l’horitzó. Res canvia. El Dr. Carretero se’n torna cap a Puigcerdà. Res canvia. Yes, we can. No change.
La quantitat de gigues (i theres) d’informació que han generat les primàries a Ca n’Esquerra ha estat estraCATosfèric i tot fa pensar que el 15è Congrés de CiU també en generarà. L’anàlisi es fa necessari i sembla que si el veí no canvia res, tu tampoc ho has de fer. Podem pensar que el risc polític és elevat i que no cal exposar-se gaire, més aviat gens. S’intueix però un canvi i entenc que la velocitat del canvi és la clau de volta. Aquesta velocitat pot ser mitjana a baixa actualment i d’aquí dos anys* ésser alta, degut principalment a dues causes: les decisions dels partits espanyolistes (PP, PSOE) que ens afecten i sobretot pel conservadorisme i manca de risc polític de les propostes dels partits que defensen en primer pla; la sobirania, independentisme i dret a decidir del nostre país.
* D’aquí dos anys tornen a haver-hi congressos i hi hauran eleccions al Parlament de Catalunya.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: Benach, Carretero, CiU, erc, Puigcercós
