Militants i electorat. Aquestes últimes setmanes i les que venen seguirà el debat de la participació de la no-militància en els actes pel Congrés d’ERC. Pel que es veu serà difícil, tot i que a partir d’internet, d’algunes filtracions, Àgores, etc… podrem arribar a escoltar en desigualtat de condicions les 4 candidatures. Les webs, blocs i eines 2.0 que usen els candidats són propaganda, màrqueting electoral i es troba a faltar un debat a 4 per la xarxa, per televisió o per ràdio, però els 4 alhora, junts, en obert i parlant del futur del partit.
Avui a partir del banner que té penjat en el seu bloc la companya blocaire-calellenca Montserrat Candini he pogut accedir a la informació que CiU té penjada en el seu web, referent al 15è congrés de la Federació; i quina ha estat la sorpresa?. Poder trobar un enllaç sota el nom de Participa Blocaires. Bingo!. En Mas ja va reservar un espai físic a blocaires de referència, que van assistir a la seva conferència de la Casa Gran i ara han tingut la bona idea d’invitar als blocaires que ho desitgin. Com ens volen fer partíceps?, doncs amb un senzill formulari on introdueixes les teves “dades blocaires” i en unes setmanes es posen en contacte amb tu via correu electrònic. Tenint en compte que el Congrés es farà els dies 11, 12 i 13 de juliol no està gens malament la previsió d’avís. Correcte, senzill, ràpid, precís.
Aquesta invitació és per, textualment: “…CDC farà un seguiment especial del Congrés a través d’internet…”. El que fa CiU és un pas endavant a una mica menys de dos mesos pel seu Congrés. Un pas enrera el que fa ERC en no deixar accedir ningú excepte militants en els seus actes congressuals. Quan la mateixa militància critica aquesta manca de transparència, ¿és que hi ha quelcom que s’hagi d’amagar?. Espero i desitjo que la participació sigui major, que la transversalitat amb la societat civil sigui real i no només sigui un dels punts que treu l’enquesta post-eleccions en què es mostra el creixent desencant d’aquesta societat amb els partits polítics. Si apostem per la participació, i no tant pel twitter o els vimeos, potser podrem esbrinar què feien els 350.000 votants aquell diumenge de març, del contrari podria ser que els números del Dr. Tremosa siguin un encertat i trist pronòstic.
Arxivat sota: MADUIXES calellenques, PEBROTS catalans | Etiquetat: blocaires, Candini, CiU, erc, Mas
Jordi,
No acabo d’entendre per què creus que Esquerra hauria de fer debats oberts. Un club esportiu, una associació, una associació de veïns, una comunitat de veïns, per exemple, quan ha de decidir com inverteix els 3.000€ dels quals disposa no organitza pas un acte obert a la ciutadania per decidir si organitzen un concert o si arreglen la façana del local on es reuneixen, no? Quin paper creus que hauria de tenir la gent no militant i per què entens que encara que no s’habiliti un espai específic a la pàgina web la gent no pot participar? Això no està escrit enlloc. Quin rol creus que hauria de tenir la militància?
Gràcies per endavant.
Cristina,
la comparació amb la comunitat de veïns i la inversió dels 3.000€ no l’entenc. Bé, no entenc aquesta metàfora aplicada a “partit polític + Congrés”. En tot cas es parlarà de full de ruta, de càrrecs i no d’euros.
Entenc que un partit polític és uns “ens privat”, és a dir, si vols dir-hi quelcom fes-te militant. Bé, aquesta és una realitat no t’ho negaré, però una altra realitat i que com a partit crec que pot interessar més, és el creixement del mateix, precisament en nombre de militants, com demanava Carod fa uns mesos, i això s’aconsegueix bàsicament fent créixer l’electorat. Quan en unes eleccions espanyoles es perden 350.000 vots, jo francament no ho trobo gaire desastrós, com a no-militant, però es veu que el Sr. Puigcercós, militant, si que va veure quelcom greu la nit del 9-M i segurament va pensar en els no-militants que no van votar ERC.
En cap cas qüestiono el rol de la militància, faltaria més, són els amos del club (com el Barça), i tenen la sort d’ésser militants d’ERC, planyo els 700.000 militants del PP perquè no tenen res a dir. Qüestiono el rol de la no-militància i quin espai pot disposar aquesta gent en l’entorn actual d’ERC i concretament dins del procés congressual. Em sembla que no demano pas cap protagonisme excessiu. Quan veig que CiU i mitjançant la seva web corporativa invita als blocaires a fer-nos partíceps del seu Congrés. Per mi, això té un valor afegit. La única aspiració des d’aquí i pel que veig des de la catosfera és que la informació ens arribi sense filtracions i tamissos varis i quan més neta arribi la informació, sense intermediaris, al blocaire de torn, millor. Veient la generació de posts, plataformes i notícies online que genera el Congrés queda palès com és de necessari un partit com ERC en el panorama polític català. Indispensable. Les crítiques han de servir per enfortir el projecte i penso decididament que la millor manera és fer-ho de la manera més transparent i propera possible. Salutacions!.
Jordi
XAVIER RIUS, A 59 SEGONS
“Esquerra està donant una lliçó de democràcia interna”
El director d’e-notícies, Xavier Rius, ha afirmat al programa de 59 segons de TVE que “Esquerra està donant una lliço de democràcia interna”. “Jo vull felicitar Esquerra”, ha insistit. El periodista ha recordat que, malgrat “algunes ganivetades i travetes”, “mai un partit havia fet aquest procés exemplar d’anar cap a un congrés amb quatre candidatures obertes”. Xavier Rius també ha recordat que “el senyor Mas està preparant el congrés de CDC i que el debat es redueix a si posem el senyor Recoder” i que previsiblement “el congrés del PSC serà una bassa d’oli”.
Benvolguts,
aquesta notícia l’he seguit avui a e-notícies. Tal com comento a la Cristina en el comentari anterior: la militància ha d’estar plenament satisfeta del partit i en tot cas aquesta serà la que decidirà. A nivell intern potser el procés que seguirà CiU serà més opac, podria ser, però de moment i a partir de la informació penjada en el seu web i l’enllaç a la participació blocaire, em sembla un model bo; tenint en compte i com molt bé coneixeu vosaltres de la potència del missatge que es transmet per la catosfera i de l’ús de les TIC per difondre el nostre missatge blocaire. Que hi hagi debat i que la informació ens arribi de primera mà. ERC està mostrant una manera de fer que pels mateixos Estatuts que té i que no tenen la resta de partits amb Congrés-d’estiu és aquesta, ni millor ni pitjor, és la que és, la que han decidit que tingui els seus militants. La resta de partits és evident que no duran a terme un procés tan transparent, però almenys amb CiU les intencions són bones i a dos mesos del Congrés em fa l’efecte que és una decisió presa amb consens i voluntat pedagògica. Han pres nota del que es cou a la catosfera i volen fer-nos partíceps. Em sembla correcte.
Pel que fa al Sr. Recoder i segons la meva humil opinió, ja vaig comentar el meu punt de vista en aquest apunt: http://jordiverdura.wordpress.com/2008/04/29/el-macarrilla-de-discoteca/.
Pel que fa al Congrés del PSC, no m’interessa gens ni mica. Un partit que ho governa tot, pot fer un Congrés saltant amb un peu i picant de mans.
Salutacions i endavant!.
[...] Tal com exposava fa unes setmanes el més important d’aquesta trobada és haver rebut informació sense cap filtre i encara més, haver-nos fet escoltar (sobretot per boca de Gordillo i Vidal) i comunicar directament als líders polítics de la Federació que hi ha un ciberactivisme, una cibermilitància que no paga quotes, que existeix i es manifesta. Que vol ser escoltada i sobretot que vol respostes. Com molt bé diu Vidal: “… es tracta d’assumir la política 2.0 …” i com millor complementa Gordillo: “… es tracta però, de no deixar de trepitjar el carrer i visitar els mercats …”. [...]