Anelka Cristiano Moscou

Ahir es va poder viure un altre partit de Premier, enlloc de ser el dissabte sobre les 16 hores va ser sobre les 9 a casa i una mica més tard a Moscou. Un partidàs. Una emoció fins al final gairebé irreconeixible en un partit de futbol, plenament mereixedor d’una final de Champions.

Cristiano Ronaldo i Anelka van fallar dos penals i les similituds entre aquests dos personatges és gran. Ronaldo és bó, però es pensa que és molt bó i es pensa que l’equip és una peça més del seu lideratge i èxit. Ahir l’equip el va salvar. El seu equip li va donar la seva primera Copa d’Europa. Sí, tots sabem que un penal el pot fallar qualsevol. Belleti però, pel Chelsea, no va fallar. Però Ronaldo no va encertar; va fer una semiparadinha-cagarret-al-cul i el grandiós Van der Sar va aturar el xut. No podríem fer el símil amb aquell Michael Jordan que demanava la pilota els últims segons per saltar, quedar-se suspès, llençar i encistellar. No. Ronaldo és el que va ser Anelka i aquest també va fallar. A casa veiem que Anelka anava a llençar i diem no la fot a dins, ni en broma; aquest tio no hi és en el partit. I què fa? l’erra.

Moralletja 1: Si et penses que l’equip ets tu, vas errat. L’equip som tots i tu n’ets una part i sense tu l’equip pot guanyar o perdre. I com ahir, et pot arribar a salvar el culet.

Moralletja 2: Si continues pensant que tu ets l’equip i no has après la lliçó, et pots trobar algun dia llençant el penal decisiu i sabent que no el marcaràs.