L’ego del blocaire

Un cert dia, servidor va deixar de ser un blocaire anònim per escriure sota el seu nom real, així com pensar tot l’embolcall del tros; els enllaços, el servidor, les categories, la imatge… Un dia m’assento, escric en un full en blanc, l’estructura del que veieu en aquesta pàgina. No és cap meravella, és un divertimento i en alguna trobada-sopar et pregunten el perquè de l’existència del tros i tu també preguntes pels blocs que estimes. Aquest espai pel que navegueu està fet per un aficionat amb ganes d’exposar el seu punt de vista de les coses que el rodegen, és el meu hortet de pensaments i reflexions personals i transferibles. Em quedo amb la paraula reflexió. Aquesta reflexió la pots trobar en la majoria de blocs, en major o menor grau hi és present.

Actualment hi ha eines de comunicació més potents que el bloc: facebook, twitter, flickr, twitxr… I aquí és on la reflexió és molt baixa o nul·la. Són eines de missatges curts i directes en que hi fa molt la intencionalitat del missatge. Hi ha experts que podien discutir de la utilitat i objectius d’aquestes eines. L’experiència que en tinc, navegant i entrant a espais privats (que són públics), és que el grau d’egocentrisme del blocaire està pels núvols. Aquests  missatges es converteixen en un “jo he estat allà”, “ara estic aquí”, “demà estaré allà”, “ara estic sopant amb…”, “foto de mi amb…”, hi podríem afegir ” estic cagant al lavabo de la casa d’en…”. Aquesta impressió s’està estenent entre els lectors dels blocs, gent que no té cap bloc, llegeix blocs i està encantada de fer-ho, gairebé diria que és una professional de la lectura i seguiment blocaire. És el seu entreteniment, però veu que el seu blocaire s’està tornant una mena de Déu Catosfèric o de Ronaldinho de la xarxa, amb el grau d’emborratxament egocèntric que comporta i posterior baix rendiment, pel lector-aficionat s’entén. La xarxa que envolta el bloc o alguna de les eines esmentades inclou sempre el lector, l’anònim que fa potents reflexions mitjançant el requadret del comentari o que entra, llegeix i surt. Reflexions que moltes vegades donen per un altre apunt.

Fa uns díes, un dels blocaires de Calella que vam coincidir en el primer sopar de blocaires (nadal 2007) em comentava que hauríem d’anar pensant en posar fil a l’agulla per una altra trobada estiuenca, sobre el juliol comentàvem. Sóc del parer que hem de fer els possibles perquè aquestes trobades reals siguin amb més gent, amb els lectors. Per tractar temes tècnics potser no cal. Passaríem a dir-ne jornada-dinar o jornada-sopar. De no fer-ho així, l’ego pot arribar a esclatar-nos a la pantalla.