El primer confidencial amb ressò mediàtic, com qualsevol altra eina de màrqueting que prové de Can Barça, fou el “FCBarcelona Confidencial” en que s’exposava la victòria de Laporta i l’entrada del seu equip en el club. El segon confidencial amb cert pes i de llarga durada fou el “Confidencial.cat“, ideat i executat per David Madí i l’equip que dirigí la campanya de Mas a les eleccions al Parlament del 2006. Aquest producte de màrqueting electoral va tenir conseqüències dubtoses, tal i com van reconèixer posteriorment enquestes i càrrecs del mateix partit.
Ja fa temps que entitats, com el mateix FCB, pengen els seus vídeos a la plataforma You Tube i d’uns mesos cap aquí, a casa nostra, els vídeos en els blocs i pàgines corporatives són eines força habituals. Esquerra Republicana de Catalunya i concretament les quatre candidatures que opten a la direcció del partit estan abarcant totes les eines disponibles a la xarxa; facebooks, twitters, flickrs, blocs, vimeos… Bé, en el post anterior ja confessava la meva predilecció per aquestes eines i encara més quan cauen en segons quines mans.
Fem una prova, a veure si endevines qui escriu això?: “m’indigna que a Múrcia xiulin l,Oleguer” o això, “fa molts dies que no veig cap pel.licula. Massa feina! Acabo d’arribar de Vic. hi ha gent magnífica a ERC”, o això “Els sopars a Europa es fan a hores molt més raonables. Hem parlat de tot i en totes les llengües em sembla. Hem continuat treballant”.
Tens tres opcions com a resposta:
1. El Chikilicuatre.
2. El President del Parlament de Catalunya.
3. La portera del bloc de pisos del Sr. Nuñez.
Clica aquí per veure la resposta correcta.
Ep! que parlàvem de CON-FI-DEN-CIALS!. L’última perla d’aquest format. El temps s’ha reduït, és una mena de publireportatge, molt ben amanit i compte perquè hi ha algun company blocaire que no aguanta tot el minutatge, 4 minuts 39 segons. Diu que és massa per ell. Jo te’l recomano. Aquests formats que des de fa uns cinc anys ençà marquen tendències i que per bé o per mal han decantat certes decisions. Aquests videos que insisteixen, remarquen el perfil del candidat s’haurien de mesurar amb comptagotes i en tot cas deixar-ho per després de la victòria, com molt bé va fer Laporta. Jo de moment, m’ho passo rebé. Perrea, perrea…
Arxivat sota: 10 kiwis BLAUGRANES, PEBROTS catalans | Etiquetat: CiU, erc, FCB, Madí
Jordi,
avui en parlàvem al Barcelona Digital Global Congress, a la taula de periodisme versus xarxa, i sembla que qui no esta a la xarxa no és ningú, afegeix tuenti….a la llista…jo estic d’acord, i m’agrada, tot lo nou m’agrada, que podem fer!!
salut
Trina,
no dubto que t’agradi, i que en disfrutis és el millor. En molts moments, gairebé tots, aquestes eines ens fan passar una bona estona. I que hi ha de dolent en això? res. El que passa és que segons en quin context i per llençar segons quin missatge, l’eina que usis pot ser una mica desencertada. Evidentment, això està a les mans de l’usuari i això és el més important. Salut!.