el tros

Havent llegit l’apunt que fa unes hores ha penjat l’actual secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, en el seu bloc de campanya: “Estatut, però què es va pactar?”. La portada d’avui de l’Avui: “Pinça PSOE-PP per retallar l’Estatut” és un dels motius pel present apunt. La relació amb aquest rotatiu és tan fluïda…

Es carrega a tort i a dret, no se’n salva ningú: CiU, PSC, ICV, PP, PNB, PSOE. Nota directa a la vena del militant. Recuperem aquell discurs de l’Estatut que va donar prou bon resultat entre la militància. Però tot canvia molt ràpid, més ràpid dels que alguns voldrien i qui no s’adapta als nous temps, s’extingeix. Tot i que ara sigui notícia; l’Estatutet està a Madrid, entre quatre parets i envoltat de gent de poques paraules, menys escrúpols i gran capacitat de decisió. Després del referèndum han passat moltíssimes coses: eleccions, tripartit 2.0, manifestació 1-D, generals…

Si a hores d’ara el militant de base encara s’empassa aquests discursos, i els recolza, és que el partit vol seguir essent minoritari. Si realment vol marcar un camí de sobiranisme vers la independència i es proposa eixamplar el seu electorat, aleshores que plantegi qüestions necessàries, que traci camins per on anar. No val a dir o preguntar sobre el que els altres han fet o firmat sense haver-hi estat present. Ara, si és qüestió de fer d’escalfabraguetes del militant, d’acord, endavant!. Voldrà dir que la resta estem sols. Més sols que un mussol.