0 comentaris

La lectura d’un post es pot fer de moltes maneres: tot sencer i prestant atenció a cada paraula, cada coma, cada punt i a part; lectura en diagonal, esbiaxada, ràpida, prenent la idea general de l’apunt; “saltant”, prenent paraules clau de cada línia, etc. El cas és que s’ha dedicat una atenció mínima (o màxima) al text. Una altra cosa són els comentaris. Deixant de banda si el comentari l’escrius amb més o menys espontaneïtat o si ets més o menys ràpid, el nombre de comentaris de cada apunt té diversos significats. En té moltíssims i ara no els descriuré pas, no!. Aficionat com estic a seguir els blocs i webs que parlen del Congrés d’ERC observo que la xifra “fatídica” de 0 comentaris s’instal·la de forma regular i habitual en els blocs i webs que pengen de les candidatures de Carod i Puigcercós i en canvi de la resta de candidats diríem que el nombre de comentaris és > 0. No em refereixo a la censura, sino a la mobilització per la causa. Per internet, quan quelcom et toca d’aprop, et satisfà, t’engresca, t’indigna, et remou, diríem que guanya la rauxa i perd el seny, és a dir, et mobilitza i el resultat és un comentari. Com a exemple els centenars de comentaris que pot rebre un vídeo musical-casolà al You Tube. Podríem fer més interpretacions i encara més classificacions, però quan llegeixo un apunt com aquest o com aquest altre i visualitzo ”0 comentaris”, penso que aquí hi ha quelcom que no funciona. Sóc dels que penso que la catosfera, igual que la mare natura, és sàvia, s’autoregula i selecciona els que millor s’adapten. I encara que alguns no s’ho acabin de creure, aquesta catosfera nostra és una mostra ”x” de la militància d’ERC i encara més, és una mostra una mica més gran que l’anterior, de l’electorat del nostre país. Constato que, per aquesta regla de la selecció catosfèrica a mi em queden dos posts.