El macarrilla de discoteca

29.04 at 9:47 pm | In PEBROTS catalans |
Tags: CiU, PSC

Tots coneixem un macarrilla de discoteca. A la foto, l’exemple il·lustratiu del macarrilla “tipus” de finals dels 70, Tony Manero. Aquest personatge té èxit. Torna boig a les dones i els tius volen ser amic seu. Tothom sap que és un tiu xungu, que no juga net, que no te’n pots refiar, però la gent l’aclama, volen que ell els reconegui com a amics, tot i que ell no té amics, no es casa amb ningú, amb ninguna, però tothom l’adora, l’estima, l’idolatra. Tothom vol ser com ell.

Aquest especimen s’alimenta de la resta, és un no-sé-què-fag. Així subsisteix i viu com un rei. També té les seves misèries, però el dissabte per la nit queden abolides, són invisibles.

Em quedo amb el titular de l’entrevista a Lluís Recoder (CiU, Sant Cugat): “CiU i PSC estan obligats a entendre’s en els grans temes de país”. Paraules que avui confirmava i recolzava Xavier Trias (CiU, Barcelona). Recupero les paraules de Duran: “Reitero el que vaig dir ahir, jo crec que en aquest país és una llàstima que no s’hagués fet un pacte entre socialistes i CiU“. Visualitzo les dues legislatures, Maragall i Montilla, en que un partit independentista forma govern amb el PSC.

La gran bossa de vots que perd ERC en aquestes Generals, evidentment no van a parar a Can CiU. Això em fa preguntar: el sector sobiranista de CiU flaqueja, existeix? Quants són?. Serà cert que els vots dels independentistes i dels convergents (alguns! quants?) han anat a parar a la panxa de la Chacón, on no neva ni plou?.

A partir de les respostes dels dirigents i dels pactes realitzats, és evident que el Partit dels Socialistes de Catalunya és la formació preferida pels dirigents de la resta de partits. Sí, el PSC ho governa tot. L’aparell funciona com un rellotge i més d’un voldria això per casa seva. Control total; que si una crosta per aquí, que si tu hi vas ells tornen, que si minitransvassaments… Tothom vol ser com ells. Tothom els estima.

2 Comentaris »

Suscripció RSS als comentaris de l'entrada. TrackBack URI

Jordi,
tothom estima el poder, sobretot el poder, que a vegades no és ni tan sols els diners sinó el saber que controles, que manes…i això ho saben fer molt bé a can PSC; és un mèrit, se’ls ha de reconèixer, perquè molts partits estan encara en el maig del 68, o sigui, sense reciclar, i si es vol governar s’ha de ser més dur i més clar…per això els altres se’ls miren amb admiració…i se’ls estimen, clar.
salut

Comentari per trina — 30.04 #
Exactament Trina. Amb amics com el Clos o el Montilla jo també me’n vaig a sopar. Festassa!!!.

Comentari per jordi.verdura — 30.04 #