Carretero d’aprop

Ja fa díes. El vespre-nit del 9 de maig d’enguany. Els companys vilapou, Elies115, joliu, Lídia Pelejà, dessmond, Joan Safont, Cimera (Extraordinària) i altres que segur que també, però que no he pogut seguir, consultar, llegir… ja han comentat el multitudinari sopar amb el duet Carretero-Carandell. Joan Carretero és clar, directe i això amb certes propostes i plantejaments pot semblar frívol, però no. Vegi’s http://www.gent2014.cat/ com a exemple de frivolitat, per no dir paraulotes en el meu bloc, que podria, però….

Es tracta de dir les coses pel seu nom; com quan ens anomena “catalanets”, fent-nos vibrar, tocant-nos el voraviu, els collons, ei! desperta!, trempa!, com quan exposa les negociacions amb els alts funcionaris de l’Estat Espanyol, com quan parla del seu municipi i de la seva gestió, com quan parla d’obrir el ventall del partit al potencial votant d’esquerra, de centre i de dreta. Sí! de dreta!, Sí! independentista!. Sap que si ERC vol eixamplar, és a dir, créixer més, governar i tenir dret a treure votants a CiU, no li queden més opcions. L’eix nacional primer, després la resta. Com quan parla d’eficàcia, no d’amiguismes ni de càrrecs, d’envoltar-se de gent vàlida, capacitada i amb ganes de pencar i deixar-hi la pell.

Per les maneres i les gesticulacions, Carretero és més un Maragall que un Pujol, tot i que el projecte que defensa té més a veure amb el primer Pujol, el dels 80 que amb el federalisme maragallista del segle vint-i-u. Joan Carretero és el Risto Mejide de la política catalana. Un home que diu les coses pel seu nom, t’agradin o no, i que defensa una manera de veure el món molt pròpia, que no vol dir que no sigui compartida per molta gent. Risto Mejide surt dos minuts en prime time i té la capacitat de resumir l’actuació i sobretot el destí del triunfito de torn. Carretero, també sense gaire parafernàlia, detecta ràpid i emet un veredicte en breus segons. Així, breu, sec, directe, sense embuts, és la seva veritat i la manca de cel·lofana fa que d’immediat puguis veure el desenllaç. 

Carretero i Carandell estan pujats en un tren en que la locomotora és la xarxa, la catosfera. Tant de bó puguin arribar a l’Estació de França, i d’aquesta al Parlament del meu país per seguir treballant. Sort!.