Contraprogramació política a Calella

La campanya per les eleccions del 9-M treurà fum aquesta setmana. Perdó, la pre-campanya!. Les façanes estàn farcides de cartells dels actes previstos per tres formacions, CiU, PSC i ERC. El proper dimarts a les 8 del vespre coincidiran dos actes. D’una banda la presentació del primer volum de memòries de Jordi Pujol amb el suport de Montserrat Candini i Jordi Amat, i de l’altra la presència de Manel Nadal, Secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, plantejant la situació de les infraestructures a Catalunya, amb el suport de Josep Mª Juhé. Tots dos actes són prou rellevants per haver d’escollir-ne només un. Una llàstima pel ciutadà. Sens dubte, el guanyador en assistència (m’atreviria a dir, per golejada) serà l’expresident, però en tot cas no s’hauria de parlar de guanyador o de perdedor sino d’oportunitat de poder assistir als dos actes. Seria possible fins i tot si s’haguéssin programat en diferents hores el mateix dia, o bé en diferents díes; tal com succeirà en l’acte d’ERC amb la presència del President del Parlament, Ernest Benach amb Pilar Rocafort, programat per divendres. No és la primera vegada que coincideixen diferents actes en un mateix dia i una mateixa hora. Diríem que la contraprogramació política no seria la millor manera que tenen els partits polítics de difondre els seus programes. La teoria si venen al meu no aniran a l’altre no seria la millor estratègia. D’una banda, hi ha el risc que l’acte sigui per quatre gats incondicionals i de l’altra i la més important pel partit, la possiblitat de perdre un vot per l’extravagant decisió d’haver contraprogamat l’acte de campanya del rival.

Posats a contraprogramar, el PSC, sense desmerèixer el Sr. Nadal, podria haver portat un polític més destacat. Jo hagués proposat un teva-meva Pujol-Maragall al Casal de l’Amistat, com ara el gag final del Polònia. Encara decidirien crear un nou partit. Ple absolut i tots contents.