CiU: l’altre tripartit

Tri-partit, tres partits. El primer tripartit, el de Maragall de president i el de Carod de Conseller en Cap, va ser un Dragon Khan com molt bé definia en el seu dia el Conseller Carretero. S’ha de reconèixer que cada partit marcava el seu perfil ideològic de manera clara i diària, excepte IC-V que en part per això de no marcar perfil i “ajudar” a la governabilitat va esgarrapar alguns milers de vots.

Un govern format per 3 partits és un govern de coalició (i per nassos d’Entesa) amb un projecte de mínims en comú i molts projectes no realitzables al llarg de la legislatura. Té mèrit doncs anar signant Pactes Nacionals, ho reconec. Tres partits amb un candidat cada un. Bé, el candidat va variant en funció de les eleccions a que ens “sotmeten”. A Convergència i Unió, durant molts anys se’ls ha confós amb un sol partit i fins i tot amb la mateixa institució, la Generalitat de Catalunya, i pel fet de governar les disputes internes entre convergents i unionistes quedaven diluides i eren vox populi d’una minoria i com no de l’oposició. Més o menys com ara la contraprogramació que es porten actualment Carod i Puigcercós en el sí d’ERC. Ara CiU està a l’oposició i ja fa mesos que Duran i Mas van mantenir un frec a frec al límit de la trencadissa (?!?), deixant més clar que mai que es tracta de dos pensaments molt diferents, de dos formacions que es retroalimenten bàsicament pel perfil d’electorat que hi diposita la seva confiança, val a dir: una base social ampla; així ho demostren els resultats electorals de les primeres eleccions sense Pujol al capdavant. Les segones també, però les primeres servirien per saber si l’hereu (delfí) era una decisió encertada o no.

CiU ha tingut un candidat per cada tipologia d’eleccions (Generals, Parlament) i s’han repartit el pastís entre els dos partits que formen la federació. Com gairebé sempre. Ara però, en les presents eleccions del 9-M sembla que sorgeix un altre opinió, semblant al que seria la opinió d’ERC en el tripartit Maragalià, la veu de Jordi Pujol dient que no pactaria ni amb PSOE ni amb PP. Què passa?, doncs que surt Duran i fa de Pujol. Portada de La Vanguardia (LV) d’avui. Duran té fil directíssim amb la direcció actual de LV i en 48 hores respon a dos autoritats a l’hora. A Pujol el fa callar i a Zapatero li diu que no es preocupi per les paraules de Pujol. Perdó ZP, perdó. Jo no volia però… Similiar al discurs del 20-N de l’amic Mas i que també en unes 48 hores s’afanyava a desmentir en unes d’aquestes trobades amb empresaris madrilenys.

En defensa de Duran he de dir que se li hauria de deixar fer la campanya que vol. Com ara el permís i marge de maniobra que va tenir Trias en les eleccions municipals i que tan bon resultat va donar. El DVD madinià deuria fer el seu efecte perquè el veterà ex-Conseller anés per lliure.

En resum, tenim un partit que és un bipartit i es comporta com un tripartit amb un piròman indepedentista (Pujol), un bomber fashion-cristià (Duran) i l’home vídeo-bloc (Mas). Tot plegat força difícil de digerir. Em fa pensar en una falta d’estratègia clara de cap a on anar de la Federació (Madí on ets?… a la panxa del bou on no neva ni plou…). És evident que la previsió de la cúpula actual d’ERC de fer desaparèixer CiU del panorama polític a base d’estar a l’oposició no s’ha acomplert, però sí que es posa de manifest una certa tendència a la desorientació i fracturació de la Federació. El perfil sobiranista que es vol marcar desde CDC no connecta, segurament mai ha connectat, amb el perfil ideològic no d’UDC, sino de Duran davant les properes eleccions espanyoles. O sigui que, o Duran o l’independentista Pujol. Ja diuen que el centre és el més difícil d’arrossegar i és la clau perquè arreplega a molts votants. Pujol li està fent un flac favor a Duran. Per què?. Hi ha pacte de govern amb el PSOE?, hi ha Ministeri compromès?… Pujol sempre es va resistir a posar ministres a Madrid. Hi ha jugada en solitari de Duran?, és la tornada del pacte Mas-Zapatero, en que Duran se’n va assabentar per telèfon i a la muntanya?. Mas està plenament desaparegut, fa bé (Saura?). Pujol està exultant, fa el que vol (Carod?). Duran està emprenyat, fa el que pot (Maragall?).

La falta de comunicació a les empreses és un greu problema i pot fer perdre molts euros i generar malentesos irreparables. Pel que es veu, a les federacions nacionalistes també hi és present.