Pizarro superstar

Manuel Pizarro Moreno [wiki] ha estat el fitxatge mediàtic del Partit Popular per les properes eleccions del 9 de març. Servidor no recorda res semblant des de l’aparició del superjutge Garzón [wiki] a les últimes eleccions de Felipe González [wiki]. Té mèrit que un professional de l’empresa privada o més ben dit un ”altíssim” càrrec se’n vagi a la política de primer nivell, sigui del color que sigui. Imaginem per exemple un Sala-i-Martin [web] de número 2 d’Artur Mas [videobloc] o fins i tot de Carod [gencat]. Casos d’aquests arribaran. Avui dia és molt més rentable estar a càrrec la gestió econòmica i financera del Barça, l’autèntica Casa Gran del Catalanisme.

Bé, el senyor Pizarro té certes qualitats que el fan molt atractiu pel vot que vol captar el PP arreu de l’Estat Espanyol i també a Catalunya. Fa uns díes l’entrevistaven a la nostra, Josep Cuní [wiki] el portava al plató dels Matins. Diumenge passat La Vanguardia li dedicava la portada i una entrevista a l’interior. El Pizarro Tour 08 ha mostrat altres indrets i trobades diverses amb col·lectius, empresaris, etc. S’ha de reconèixer que cal tenir en compte el que podria ser el proper Ministre d’Economia d’Espanya, suposo. El cas és que aquí li posem el micro al davant i deixem que parli de Pla, de la Seu d’Urgell i sobretot de les seves previsions econòmiques, i a Madrid això els hi encanta. Agrada veure un home de dretes convençut, parlant a la televisió del tripartit. No fa falta que vingui Aznar, ni Acebes, ni Zaplana; bé vindran per tal que es monti algun pollastre a Girona o en alguna universitat ja dins de la campanya per tal que els diaris i ràdios en vagin plens. De moment, aterra Pizarro i tothom atent. L’altre factor català de Pizarro tot i que sembli contradictori és l’empresa d’on prové. Deixant de banda l’efecte OPA que queda enrera i és destacable segons el punt de vista d’un sector empresarial concret, hi ha el nombre d’accionistes d’ENDESA, un nombre destacable a Catalunya. Servidor, que precisament no es mou en cercles socio-econòmics amb fortes inversions té algun company amb accions de l’elèctrica; com tanta altra gent en té d’altres grans companyies espanyoles: Telefònica, Repsol-YPF, Gas Natural… És aquí on penso que el PP pot haver donat en el clau. Tots recordem que aquest senyor va sortir a defensar-se de la OPA amb la Constitució del 78 a la mà, però segurament els accionistes recordaran, almenys ell així ho expressa, que ell els va defensar.

Una altra cara de Pizarro és la de poder-se mostrar com un portador d’un petit Aznar, concretament l’Aznar del 96, el del pacte del Majestic a Catalunya. En canvi a Espanya, pot deixar sortir el petit Aznar (el del 2000, mica més malparit) que porta a dins i això li serveix al sector més dur del PP per apartar Rajoy de la primera línia, atès que no té prou munició i posar-hi un altre home amb la munició que faci falta quan calgui a Madrid i rodalies, i a més a més amb capacitat per descriure la situació de l’economia espanyola, fent oblidar del tot el discurs que podria dur a terme un Gallardón.

Finalment, el que m’inquieta és el tractament mediàtic de la precampanya i campanya per part dels mitjans catalans. S’està donant per fet que no hi haurà majoria absoluta per part de cap dels dos grans. Hi estic força d’acord tot i que queda molta campanya, queden molts díes pel seu superdiumenge, i hi ha moltes cartes amagades (recomano llegir la notícia que he penjat a la pàgina “una xifra“). Aquesta facilitat amb la que es dóna per guanyador un partit/candidat és d’una irresponsabilitat gran. Fa uns anys, pocs, es donava per guanyador un tal Al-Gore, amb documentals de Michael Moore, 30 minuts de TV3 tendenciosos i protestes d’estrelles eco-progre-multimillonàries de Hollywood incloses, i guanya les segones presidencials George W. Bush. Tractament similar es va donar a les eleccions franceses; l’enfrontament Sarkozy-Royal estava clarament decantat cap a la socialista francesa amb visita inclosa de ZP a míting. No estic gaire aprop ideològicament dels guanyadors dels dos casos exposats, però si vull que els mitjans, sobretot els públics, del meu país em proporcionin tots els punts de vista possibles. Aquesta condició no s’està produint amb les eleccions espanyoles, tot i que el senyor Pizarro hagi estat entrevistat pel senyor Cuní. S’estan proporcionant una mena d’enquestes subliminals que donen per fet que el PSOE guanya les eleccions a Espanya i Espanya no és Catalunya. Espanya pot ser uns Estats Units o una França i la dreta ha activat tots els mecanismes, bisbes inclosos, per guanyar aquestes eleccions. Podria ser d’una altra manera?. No ens agrada?. Mala sort. Els responsables d’estratègia del PP han decidit tirar per aquesta línia i no per la línia Gallardón. El cap de llista no és el millor, tampoc ho és ZP; hauran de pensar altres moviments. De moment, Pizarro és una peça més de l’engranatge, gran i car, de la maquinària electoral del PP. I pel ritme que porta, és la superestrella de la precampanya. I no diré allò típic de Compte!. No. Seria apostar per la victòria de ZP. I això, jo mai ho faria.