Ràfegues dominicals

De ràfegues motoristes, del senyal que s’interpreta com una salutació entre motoristes. L’equivalent seria una “V” amb els dos dits (com si assenyalessis la V de victòria, com fa el Sr. Churchill) de la mà esquerra, la mà que dóna a l’eix de la via. Bé, personalment sempre he cregut que aquest acte de salutació constant entre motoristes és un gest força inútil. Servidor és dels que ha escollit aquest mitjà de transport per circular a diari , feina-casa-casa-feina, per la província de Barcelona principalment i en el dia a dia hi ha gent que, com jo, va en moto a tot arreu. Aquesta salutació és inexistent. Perfecte.

Ara bé, el diumenge pel matí i/o festius les sortides amb moto són a l’ordre del dia. El ventall d’estils motards és ampli: harleys matiners amb cascs jet, “R’s” amb mono de pell i en algun cas amb la dona (també amb mono de pell, o no) fent equilibris en el seient-culín, ruteres, maxi-scooters… Tothom pot trobar el seu estil de moto i gaudir-ne els festius. Collonut. El que no entenc és que amb tanta salutació pugui deixar-se de banda unes alertes molt interessants i de gran ajuda per tot motorista. Per exemple, hi ha els mossos en la següent corba, doncs fas un senyal de baixa o oju! afluixa. Hi ha una parada pel que sigui (accident, trànsit, control) doncs senyal; afluixa, oju!. Portes algun intermitent engegat igual, pam! senyal articulat. I d’altres situacions potser menys comunes.

A sobre la moto es té una autoexigència amb un mateix que jo no he detectat en d’altres facetes, personals o professionals. M’explico. T’hi jugues molt, caure o no caure, i cada moviment en fals pot ser nefast, tràgic. Sempre pensant en que no es va al límit, ni molt menys. Al límit hi va un Rossi, un Pedrosa, un Marc Coma i amb això es guanyen la vida i els paguen molts euros perquè no hi ha gaires persones que puguin fer el que ells fan. Com en tantes d’altres professions oi?. En cotxe passa tot el contrari: tens la ràdio a l’abast, el mòbil, el GPS, el Via T… amb la moto estàs per la moto i et renyes tu mateix. Oju aquí! on vas! no tant tumbat… paviment humit, compte!, etc. És molt enriquidor, cansat i alhora un esbarjo.

No entenc doncs que un diumenge al matí d’un grup de 5 motoristes no n’hi hagi cap d’ells que sigui capaç de fer-me un senyal indicatiu de mossos a la següent corba, oju!. I em fagin el típic senyal en “V”. Que guais que som!. Doncs, no. A la carretera el col·lectiu està per donar un cop de mà, igualment que si et trobes un company a la vora parat i t’atures per veure què li ha passat, també ens hauríem de donar unes claus per tal d’arriscar menys. En les situacions de baix risc, som els que més hi tenim a perdre. Llegeixi’s risc físic i també punts. No vull generalitzar una situació personal atès que també he rebut feedbacks com els que demano, tot i que sí em sembla majoritari aquest comportament sobretot els caps de setmana i festius.

Altres ràfegues dominicals:

1. La Iankeesfera està marcant la campanya de les primàries. Pàgina 3 de La Vanguardia d’avui. Els polítics calellencs han entès a la perfecció el món dels blocs i això diu molt en favor de totes les opcions polítiques de la nostra ciutat, a excepció del PP.
2. Primer Aznar i després Pujol. Convençudíssim de que tots dos voldrien estar a primera línia. Doncs no hi són per decisió pròpia, aleshores que reposin, escriguin, o facin punt de creu al costat de la llar de foc, però que deixin fer. Puc entendre que la correlació de rèpliques es correspon: de líder retirat a líder jubilat, de càrrec de partit a càrrec de partit. Però potser ja n’hi ha prou de treure el “Sant Cristo Gros” cada vegada. Prou! Cuní dixit.
3. Eto’o gol. Ho reconec, fa mesos que no segueixo amb interès el Barça, sense raó aparent, però llegeixo que el camerunès va ensenyar les urpes ahir. Me n’alegro. Però a l’estiu en venta.