Fa un temps fent una cerca “tonta” pel you tube de “best guitars” (o algu aixins) vaig trobar un dels milers de milions de presentacions en powerpoint amb música de fons. S’anomenava i s’anomena “Top 20 Coolest Guitar Licks” [6 min 2 seg; recomanable] i en la posició número 20 vaig descobrir una melodia reconeguda; la cançó Kashmir de Led Zeppelin i concretament el riff de guitarra de Jimmy Page.
Stairway to heaven, Black Dog, Rock and Roll, Whole Lotta Love eren conegudes i a la gent de la meva generació li devem part de la coneixença als Sopa de Cabra i a aquell àlbum doble en directe, gravat a Zeleste, “Ben endins” (1991).
Els Led Zeppelin no són de la meva generació però qui no ha heretat la música dels seus germans o pares?. La Trinca, els monòlegs d’en Capri, els superéxitos del 78 amb una portada de LP que despertava els primers instints adolescalents o bé el 45 rpm de Marco (del Cola Cao), de los Apeninos a Los Andes… deixem-ho aquí.
Molt parlar de Led Zeppelin i jo la influència que vaig rebre va ser una altra: a casa hi havia el “Made in Japan” (1972) de Deep Purple, i el meu germà m’ho venia com el millor que s’havia fet mai. Així que sí, l’Smoke on the Water (fumando en el water, ho diu en l’LP sujuro) és el meu referent. Bé, confessions a part diuen que el saber no ocupa lloc, digali a les estanteries de casa, i aquí i avui retu homenatge al kashmir dels Zeppelin.
-
La cançó original inclosa en l’àlbum Physical Graffiti (1975), amb slideshow de fotos dels membres i curiositats vàries [8 min 30 seg].
-
32 anys després, el 10 de desembre de 2007, Kashmir en directe al London O2 Arena [9 min 57 seg].
-
Kashmir, la cançó. Tota la història que envolta aquesta peça, a la wikipedia.
Arxivat sota: ALBERGÍNIES musicals, RARESES per un Tube | Etiquetat: Kashmir, Led Zeppelin
Una de les meves cançons de referència del món mundial és de Led Zeppelin, Stairway to heaven, i no només per allò de les escales (stairs)
Bon article Jordi.
El 15 de desembre a http://toies.wordpress.com/2007/12/15/led-zeppelin-i-en-carles/ en publicava un de semblant, però dels del cantó dels que vam tenir la sort de viure aquells temps. Fins i tot hem escollit el mateix àlbum i la mateixa cançó.
Bones festes
cert vilapou, una gran cançó. Suposo que un himne per alguna generació. Comparable al Bohemian Rapsody des del punt de vista dels que no hem viscut aquella època. Cançons que donen el tret de sortida d’alguna cosa important.
Osti Mario els dos apunts tenen moltes similituds!. Molt curradet el teu, i tant. La cançó s’ho mereix i el grup també. Us segueixo des del principi i no sé perquè encara no us he afegit a “pebrots catalans”. Ara m’hi poso.
Pròsperu 2008!.
Dons jo en torno boig amb el sol de bateria de La Mula del mateis disc, i amb un crit de 11segons que segons deia el Angel Casas era el més llarg del mon mundial. Long live Lez Zeppelin.
paco,
carrossilla!!! hehehe. Hi ha molts crítics que coincideixen que el millor rock de la història es va fer a inicis dels 70. Salut company!.