sí, paint… del verb pair.
[1275; probablement d'un preromà paki-, pakti-, emparentat amb l'indoeuropeu pekw- 'coure; digerir', que, encreuat amb pezd-, pazdi- 'fer ventositats', pogué donar *pazdire, paidire].
[®agrair ] v tr 1 Digerir. No paeix bé els llegums. Una vianda difícil de pair, de bon pair, de mal pair.
2 abs El malalt menja, però no paeix.
3 fig Suportar, tolerar. No el puc pair, aquell botifler!.
pa_ir.
Copiat i enganxat del Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: Barcelona, decidir, Manifestació, nació
Gran dia el d’ahir. A veure si servirà per païr com toca.
A veure, a veure. De moment, estem pel cafè. De fet, ahir vaig olorar algun puro que semblava que estiguéssim al palco de Can Barça.
Ha estat una grandiosa movilització, genial. La gentada, l’ambient familiar i reivindicatiu, el manifest. Donen ganes de seguir lluitant.
Salut i bon bloc!
Si, un dia memorable per a una nació civilitzada com la nostra… Però molts haurem de pair-ho. En Monti, que hi era i no hi era (o això ens volia fer creure), la resta de partits catalans que no han estat capaços de fer un front comú en les qüéstions fonamentals, i també tots els que hi erem!… tot i que el nostre prob
Bismutina,
per mi el millor el civisme de tothom. Exemplar. Nosaltres no defallirem. Els polítics d’aquí n’han de prendre nota, si no malament.
Andreu,
em sembla que s’ha tallat el comentari. Miraré si tinc algun límit de caràcters?!’???. Ara mateix, ho desconec.
Al finalitzar el manifest vam seguir la colla per anar a buscar el bus i tornar cap a Calella. En fin, dia memorable.
De fet, ahir al vespre vaig actualitzar moltes cosetes del bloc; em va costar agafar el son. Em venien moltes imatges al cap. Molta, massa emoció.
[...] Una mica com el dia després de la manifestació de l’1-D: paint, digerint. [...]