La reacció al 20-N de Mas [mas20n.pdf] ha estat sonada a totes les ràdios, diaris i mitjans de comunicació catalans i també espanyols. La majoria de les enquestes realitzades online per diaris digitals o bé per ràdios ha estat d’un ampli suport a les tesis de Mas, d’ell, de la persona; la imatge de la conferència no anava subscrita per cap logo de CiU ni de CDC.
El cas és que després d’unes 30 hores d’haver finalitzat el discurs al Palau de Congressos ja tenim la primera reacció dins del partit: “Duran garanteix que amb CiU no perilla la unitat d’Espanya” [Avui]. Ahir la conferència de Mas va deixar molt definits els límits a que pot arribar la Federació i concretament CDC. Unió Democràtica no està en el mateix camp de joc, no juga el mateix partit.
Mas va marcar un full de ruta pel catalanisme?, no. Va marcar un full de ruta intern, un full de ruta pel que-volem-ser-quan-siguem-grans. Una jugada sí, tàctica i electoralista. No es pot dir nació, independència, estat lliure associat, autodeterminació… no es poden dir aquests termes bàsicament per dues raons: Espanya i la Sra. Pérez [marc_alvaro.pdf]. La primera raó forma part intrínseca de la vida de CiU: els últims 20 anys, Espanya no s’explica sense CiU i també a l’inrevés i la segona raó, la Sra. Pérez, que tant havia confiat amb Pujol no pot entendre i no vol votar a un partit que manifesti marxar d’Espanya.
La trempera, el soufflé ha baixat en escasses 48 hores. Duran existeix i és candidat a les Generals. Duran mossega i no deixa anar. El que podia ser un discurs vàlid per CiU pels propers 15 ò 20 anys, com ara la famosa conferència de Pujol a ESADE, se’n va pel barranc en qüestió d’hores; i encara ha de començar la campanya. Agafi’n-se.
La imatge del pacte de la Moncloa em ve al cap. L’encaixada de mans de Mas, Duran i Zapatero és una imatge viva. Perquè les coses canviin, primer un les ha de voler canviar. Mas va intentar-ho amb eufemismes, lícit del tot i tant, però el seu company de viatge està emmirallat en la Transició, fa uns 30 anys.
Quo vadis CiU?.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: Duran i Lleida, CiU, Artur Mas
Vaig llegir aquesta notícia. Són en declaracions fetes en un “almuerzo” a Madrid. Era d’esperar que la histèria espanyola demani per la unidad de Espanya i que en Duran no digui que nos la vamos a cargar.
A mi em barrufaria que CDC i UNIÓ es separessin, crec que en Duran limita el catalanisme de convergència.
Dessmond,
en un “almuerzo” de Madrid, precisament, digues el que et surti dels… i que s’hi suquin una porra. Duran no s’ha llegit el discurs de 48 pàgines de Mas, simplement perquè no combrega.
Gran barrufet,
això succeïrà d’aquí pocs anys. El poder uneix (mira el tripartit) i ara a l’oposició i amb aquestes tesis tan contraposades no es pot conviure… si realment vols guanyar les properes eleccions, és clar.
[...] ZP, perdó. Jo no volia però… Similiar al discurs del 20-N de l’amic Mas i que també en unes 48 hores s’afanyava a desmentir en unes d’aquestes trobades amb empresaris [...]