Aquesta butlleta, aquest vot nul corre per la xarxa. D’acord que estem emprenyats, però s’ha de proposar una manifestació pel dissabte 1 de desembre d’enguany amb la companyia de les forces polítiques?.
Penso que no. Estarem a uns 2-3 mesos de les eleccions Generals. És evident que la presència dels partits serà clau… per ells. La Plataforma pel Dret a Decidir vol aglutinar la major part de la societat civil, d’acord. I també desitja l’assistència de la majoria dels partits o de tots. No hi estic d’acord.
Si veritablement estem al límit, que pel que sembla no és així, la societat civil ha de donar una lliçó a la classe política catalana (no espanyola) demanant responsabilitats aquí casa.
Les eleccions anticipades de Maragall, tota la pantomina de l’Estatut, les infraestructures i d’altres han de servir perquè els “professionals” funcionaris de la política es posin les piles. Jo vaig a treballar cada dia en el que conec millor, em paguen per fer bé la feina que faig i si no és així s’ha de corregir i fer-la ben feta. Amb el menor temps possible. Entenc que el govern del meu país té assessors (mooolts!) qualificats per cada tema i per resoldre qüestions de competències encara més.
Els partits catalans no van anar a una per l’Estatut. Ara hi aniran?. No me’ls crec. Si realment es vol colpir la classe política d’aquí, perquè la d’allà no fa falta dedicar-hi esforços, aquesta protesta es pot plantejar a les urnes. Que vegin que l’abstenció no creix, fins i tot que baixa, però que el català emprenyat existeix i es manifesta. Aquesta butlleta n’és un exemple.
Duent a terme una campanya electoral i si fa falta, una manifestació preelectoral. Aquest 1-D serà un petit mal de panxa als Mas, Carod, Montilla i una petita pessigada a La Moncloa. Com diu Francesc Puigpelat a l’Avui d’avui diumenge: Catalunya no fa por. És fotut, però emprenyats i tot, no fem por.
Els polítics com a ciutadans que són, pertanyen a la societat civil, evident. Que hi assisteixin, i tant. Defenso plenament la concentració i manifestació de la societat civil. Les concentracions anuals no tant; correm el risc de que això es converteixi en una rutina i que únicament es mostri en forma d’abstenció a les eleccions (Generals, Parlament, municipals…).
Una altra post seria la proposta de Miró-Ardèvol, Barrera i d’altres per reduir l’abstenció. Això seria un altra post…
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: 1-D, decidir, Manifestació, nació
Jo es que no crec en les manifestacions populars , crec que el que em de fer es anar a votar que per aixo hi ha democracia.
Sí és clar. Votar a qui?. al d’aquí?. sí, però que n’aprenguin una mica, no?. jeje.
doncs jo no crec ni en les manifestacions ni en el que diuen els polítics, ho sento, però no me’ls crec.Que consti que n’hi ha d’honestos, però el que acaben comptant són els resultats i les circumstàncies i ,amb uns i altres, als fets em remeto,..
Albert,
un home com tu desencantat dels polítics. Com molts catalans; a dia d’avui molts més que no pas faràààààà 10 anys per exemple. Que no ho veuen que no anem bé?. Ells rai!.
Avui mentre feia el dinar mirava pel 3/24 la compareixença d’en Montilla i les rèpliques respectives. Dubtava entre la Mari Pau, la tertúlia de Quatro,però he decidit riure una mica dels súper polítics “made of Polonia” que tenim.
[...] any penjava un apunt relacionat amb el que seria la manifestació de l’1-D, sota el títol 1-D: a mani per any, en el que entre d’altres coses no defensava la proposta de concentracions-costellada anuals. [...]