Tots coneixem algú que no va a votar mai: ni parlament, ni generals, ni estatuts, ni molt menys europees. De perfils d’abstencionista n’hi ha molts i segurament qui té més estudiat aquest tema són els partits polítics, i més concretament el “grans”, s’entén PSOE, PP i CiU. Bàsicament perquè pel fet de tocar cuixa tants anys, tots ells, segur que han dedicat molts diners (públics, privats?… a sí! donacions) a investigar els perfil del no votant.
L’abstencionista que no vota i t’ho raona, és interessant. Després d’escoltar-lo el pots intentar engrescar a que vagi a votar: per tot allò dels nostres pares no van poder, és un dret, es poden canviar les coses… Arribats a l’estat actual, acabaré anant a fer un cafè amb el meu amic abstencionista; admetent la seva part de raó ( la proporció de raó seva i meva no la sé exactament) i hauré d’acceptar que cada vegada estic més aprop dels seus raonaments i més allunyat de la credibilitat del sistema i per tant de la confiança en les opcions polítiques.
Llàstima que la política sigui tant fotudament entretinguda. Tant, com perquè hi hagi milers de blocs i milions de posts de temàtica política rutllant per la catosfera.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: abstenció, abstencionista
L’abstencionista cada dia que passa és fa més gros. Sempre n’hi ha hagut però els que apareixen ara són els més difícils de “combatre”
sí perquè es suposa que la gent tenia més estudis i era més intel·ligent no?… bé, veurem les Generals.