Un cadell rebel o un polític de l’aparell?,
fidelíssim durant el primer tripartit i es revela durant el segon. Porta la defensa d’ERC al govern, als mitjans, digitals sobretot (e-notícies pex), dóna la cara pels Carods-Puigcercós i rep, rep molt… i un cert dia, s’ho repensa i funda amb altres Esquerra Independentista.
Avui, a l’Avui, la direcció actual d’ERC el tracta de menor d’edat. Fals. És obvi que Bertran no és menor d’edat, ni tampoc ho són els seus ideals, els seus pensaments. Són les idees que els Carod-Puigcercós, els Colom-Rahola han escampat en els seus discursos des de que era un xic, un jove adolescent envoltat d’estelades i crits d’independència. Quina barra, que ara que m’he fet gran els meus caps em diguin que tot el que m’havien comentat ha d’esperar, que això ara no toca. Ell, com jo, la generació que ha crescut amb el “això no toca” estem força desencantats amb el present. Igual que els promotors de Ciutadans, però a la inversa. Ara toca, i farem el que puguem amb la gent que també creu que ara sí que toca.
L’Uriel ha trencat amb els caps. Alguns podran dir que un noi jove com ell no té res a perdre. Més d’un mileurista amb les condicions laborals de diputat callaria i acataria. Ell no ho ha fet.
PD. Està clar qui marca el full de ruta de la direcció actual d’ERC. Qui ho diria.
Arxivat sota: PEBROTS catalans | Etiquetat: erc, esquerra independentista, uriel bertran
