Diumenge assoleiat d’Octubre. Per tant, sol, un sol més bonic, més càlid, més dolç que qualsevol sol d’agost o de juliol o de juny. El mar preciós, lluent i l’horitzó allà a l’infinit marcant una línia totalment horitzontal. Qui ho diria: l’infinit entès com quelcom “indefinit”, llunyà, imprecís i aquí es tradueix en una perfecció visual nítida.
El vermut en canvi és finit, però ajuda molt a tot això. S’escolta a un aconseguit volum: Grita de Jarabe de Palo. I els nens descalços per la sorra estant. Que rebé!.
Per la Míriam, el Robert, l’Adrià, la Xènia i els avis.
Arxivat sota: MADUIXES calellenques | Etiquetat: calella.cat, la gavina
